Incomprensible. La reacció del sobiranisme oficial davant la mínima victòria de Barcelona en Comú està convertint Colau en el paradigma de les tensions que ocasiona en determinats sectors del procés la inevitable idea d'una ampliació de la base social de la reivindicació. A determinades persones, els surt de dins una mena de por a perdre l'exclusiva de la missió històrica, reservada segons aquesta manera de veure les coses a Convergència i al president Mas. La sorpresa per la derrota de Trias no ajuda  al nacionalisme de centre dreta a comprendre el fenomen que si sembla entendre ERC, per raons òbvies i proximitat ideològica.

L'ordre de les prioritats, condiciona la credibilitat del sobiranista? És evident que de sobiranistes n'hi ha de moltes menes, fins i tot, per alguns, com sembla ser el cas de la propera alcaldessa de Barcelona, l'exercici del dret a decidir no representa la primera de les seves urgències. Malgrat s'ha manifestat en diverses ocasions partidària d'aquest dret i haver votat "sí sí" el 9-N, ha estat declarada un perill pel procés pel sector més proper al president Mas i per ell mateix. El criteri deu ser que no viu, ni pensa ni somnia en el dia de la independència, és adversària ideològica de CDC i  vol reorientar la política social de l'ajuntament.

Una oportunitat històrica. La fórmula de Barcelona en Comú, malgrat no haver estat pensada en clau sobiranista, això sembla evident, pot obrir una porta a l'acostament entre diferents sensibilitats d'esquerra nacional sobre una base concreta, la governació de la capital. Encara que molt probablement no tots els integrants de la plataforma es vulguin alinear amb el moviment independentista, la solidesa social del sobiranisme segurament agrairà l'ampliació de la seva base popular. Això implica que els tebis tinguin un lloc al costat dels més apassionats.