Ahir al matí el Congrés dels Diputats debatia sobre la presó permanent revisable, una figura penal que va ser introduïda pel Partit Popular. Enguany, el debat té un to especialment oportunista després de la mort de Gabriel Cruz. La ràbia sobre assassins i assassines de menors o per agressions sexuals greus és a flor de pell de la societat, com s'utilitza ara el debat és força repulsiu a la meva manera d'entendre.

Jo també tinc ràbia, molta, per aquests assassinats, per aquestes agressions però també per les retallades de llibertats i drets que, basant-se en la inseguretat, alguns ens estan immergint. Aprofitar el moment i legislar en calent per endurir aquesta figura penal és un cop més una cortina de fum. Es posen floritures i bones paraules a pràctiques que voregen fora llei.

La proposta ve de la mà del Partit Popular i Ciutadans, qui curiosament no s'han oposat a les demandes que hi ha hagut a cantants o titellaires a qui han criminalitzat sense miraments. Han impulsat una manera d'aplicar la llei per sobre de valors democràtics i humanitaris. Volen imposar una conformació social en el que la convivència estigui contaminada per l'odi i determinista socialment.

Curiosament es basen en un tipus de delictes sobre el que la presó permanent no és una prevenció. Podem parlar de polítiques de prevenció de delictes sexuals, de serveis a l'abast de les víctimes, la sensibilització, això són eines imprescindibles per a prevenir els delictes sexuals i si, també el càstig penal però no deixa de ser preocupant que el càstig penal aplicat al brutal agressor, demostrat clarament en un vídeo, d'una dona a Alacant va ser de dos anys i posteriorment rebaixada pel tribunal a 9 mesos. És a dir, aquells que s'exclamen i demanen enduriment de penes han retallat o donat suport a retallades en serveis i polítiques de prevenció i han assistit a la impunitat dels agressors sense torbar-se.

Curiosament, el govern de M.Rajoy ha concedit, des del 2011, 783 indults, el 54% dels quals tenia un informe contrari o desfavorable a concedir-los per part d'instàncies judicials o la mateixa fiscalia. Entre aquests indults hi ha hagut el del conductor kamikaze que va conduir en contra direcció per l'AP-7; el d'un constructor que va tancar al seu despatx, agredir i amenaçar de mort una arquitecta municipal; i un guàrdia civil condemnat per gravar amb un mòbil una agressió sexual mentre reia de la víctima. No es va concedir, en canvi, l'indult a un jove condemnat per pagar 79,20 euros amb una targeta de crèdit falsa. Tampoc es va indultar una dona condemnada per injúries a una monja a qui acusava d'haver robat criatures durant el franquisme -un indult que sol·licitava SOS Bebés Robados-.

Curiosament, també el Tribunal Suprem va declarar l'any 2015 que "les condemnes s'imposen per ser completes en principi, sigui com anés l'extracció social del condemnat, perquè no hi ha una classe de delinqüents, sinó una delinqüència de classe", tot denunciant el populisme en el suport social a alguns indults de personatges de rellevància pública. Així les lleis i els indults, és evident, no s'apliquen de la mateixa manera però el populisme polític fa escarafalls quan demanen l'enduriment de mesures de ressò que són considerades pràctiques.

La societat democràtica és, o hauria de ser, construïda d'acord amb els drets i llibertats. És evident que molts delictes han de tenir càstig punitiu però legislar sobre l'eufemisme de presó permanent revisable, que no és altra cosa que pena de presó a perpetuïtat, atempta contra els drets humans. Així ho va manifestar el relator especial de Nacions unides i així ho han reclamat 107 catedràtics i catedràtiques de dret penal de totes les universitats del Regne d'Espanya.

Sortosament el cop ahir es va aturar al Congrés. Potser una sola pregunta acabaria amb mots argument a favor d'aquest enduriment. Ens farà una societat millor el fet de tenir gent a la presó de per vida? El que és segur és que no és una mesura que afecti la comissió de delictes greus i compromet valors i drets que es consideren fonamentals.