Enguany es commemoren 150 anys del naixement de Nativitat Yarza Planas, qui fou la primera alcaldessa de Catalunya. Ho fou a Bellprat, a l’Anoia, l’any 1934. Va nàixer a Valladolid l’any 1872, d’ascendència aragonesa; el seu pare era nascut a Brea de Aragón -orgull de poble sabater, permeteu-me la falca, també és el poble de la meva mare- i la seva mare era nascuda a Cuarte de Huerva, ambdós a la província de Saragossa. Quan tenia quatre anys la família es trasllada a viure a Catalunya.
 
Nativitat Yarza Planas va estudiar magisteri i va exercir a petits pobles de Catalunya i Aragó i va arribar a Bellprat l’any 1929 on fou mestra fins al 1934, any que fou elegida com a alcaldessa. Posteriorment, va ser mestre a La Pobla de Claramunt i Barcelona. Amb l’esclat de la guerra civil Yarza s’allistà com a miliciana. En acabar la guerra marxà a l’exili passant penúries i on morí, a Tolosa de Llenguadoc, amb 87 anys.
 
Nativitat Yarza Planas va ser mestra, alcaldessa, republicana, antifeixista, laïcista i  miliciana. També va ser oblidada. La primera alcaldessa de Catalunya ha passat més de 80 anys invisibilitzada, doblement, primer pel règim del dictador, que va depurar-la, i després per una memòria històrica feble i amb important biaix de gènere. Algunes poques historiadores com Isabel Segura o Elena Masó o els seus biògrafs, Antoni Dalmau i Isidre Surroca, han recordat la seva rellevant figura. No ha estat fins al 2022 que la seva biografia ha estat publicada, de la mà de la Fundació Irla. De fet, va ser de la mà d’aquesta fundació que Yarza va començar a ser recuperada, cinquanta anys després de la seva mort.
 
Moltes dones han estat invisibilitzades i oblidades per la història i Yarza és un símbol d’aquesta desmemòria. Les experiències, les aportacions i el bagatge de moltes dones han quedat esborrades. Se'n desconeixen les biografies i s’ignoren llurs contribucions polítiques, culturals, socials. El relat de la història de les dones es va recuperant lentament, però va quedar frenat i sempre sembla partir de zero.
 
El menysteniment que la societat mostra per les dones es mostra també, de forma real i simbòlica, en la manca de narració històrica. En l’àmbit polític, les pioneres com Nativitat Yarza, Dolors Bargalló, Neus Català, Justa Goicoechea, Fidela Renom, Teresa Claramunt, Soledad Real, i molts altres noms de dones valentes que en l’àmbit municipal o nacional van fer propostes per construir la societat i van enfrontar-se amb la doble repressió, per ser republicanes i dones, que les va tornar al seu lloc, a la marginalitat, la pobresa, l’exili o la mort. Que han patit el doble silenci, per ser republicanes i dones i van patir una crueltat intensíssima en la repressió de la postguerra. Dones condemnades a l’oblit.
 
Era del tot necessari recuperar per a la història i per al futur la primera alcaldessa de Catalunya, elegida democràticament i per sufragi universal -per poc temps també es reconeixia el vot de les dones-. Cent cinquanta anys després ressonen amb força les paraules de Yarza: "Quan la força s'interposa a la llibertat, l'opinió s'imposa per força. Qui no defensa la llibertat, no té dret a gaudir-la".