En les setmanes vinents em sentireu parlar de rabassers o rabassaires i alguns tindreu la sensació que parlo d'un passat llunyà. En part us he de donar la raó perquè la Unió de Rabassaires com organització política i sindical fou molt present en la política catalana dels anys vint i trenta del segle passat i això és molt lluny en la vida política.

Però el debat d'accés a la propietat, la importància d'organitzacions amb capacitat transformadora de la societat a la qual serveixen, la reivindicació de sobirania catalana, la identificació dels menys afavorits amb posicions d'esquerres i fins i tot la figura jurídica del contracte de rabassa morta, segueixen vigents.

La Unió de Rabassaires va ser molt més que un sindicat, va estendre un model de cooperativisme autogestionat que va modernitzar les formes de treball, però –sobretot- va modernitzar la manera de pensar i actuar dels petits propietaris, dels masovers, arrendataris i jornalers. Com ara un dels debats més important és l'accés a l'habitatge digne, llavors ho era el de la seguretat de poder comercialitzar el fruit del treball a la terra que conreaven. Eren defensors de l'explotació agrària familiar, autònoma i hereditària; i per tant aspiraven a ser petits propietaris

Commou la seva capacitat organitzativa, radicalment reformadora i catalanista. Commou la dels rabassaires dels anys vint i trenta del segle passat. Però vull aprofitar per dir que la figura jurídica de la rabassa morta és ben viva i que en la ingent tasca de codificació de les nostres institucions jurídiques realitzada per la comissió de Codificació, formada per grans experts del nostre país, i l'acció decidida dels governs de la dècada anterior, aconseguiren que el Parlament actualitzés i modernitzés tot el codi civil català, el que preserva bona part de les nostres constitucions i altres drets històrics.

Concretament, la llei 5 de 2006 de 10 de maig, el que es coneix com el Llibre Cinquè del Codi Civil Català relatiu als Drets Reals, estableix en la seva disposició transitòria dotzena l'acreditació d'existència i el règim jurídic de la rabassa morta. Literalment diu: S'entén per rabassa morta el contracte en virtut del qual els propietaris del sol cedeixen l'ús per a plantar-hi vinya pel temps que visquin els primers ceps plantats, en canvi d'una renda o pensió anual a càrrec dels cessionaris, en fruits o diners.

La rabassa morta s'extingeix al cap de cinquanta anys de concessió; si no es va pactar un termini diferent, o per la mort dels primers ceps, o perquè dues terceres parts dels ceps plantats no donen fruit.

Aprofito doncs per reivindicar el paper en el transcórrer polític de temps tan importants com la proclamació de la Segona República de la Unió de Rabassaires avui desapareguda; en reivindico el seu llegat de treball inesgotable per a garantir la supervivència dels més febles en un camp català que havia patit la terrible crisi de la plaga de la fil·loxera, però aprenguem tots de la riquesa del nostre dret propi, sovint desconegut i fins i tot infravalorat per alguns dels nostres representants polítics.