Conegut sobretot com a escriptor de prosa sòlida i pulcra i de versos elegants, com a traductor admirat i com a professor estimat per aquells que n’hem estat alumnes, a més a més d’aquest seu Jo més públic, Vallverdú és, també, un ninotaire, tal com el va qualificar el Dr. Joan Veny respecte de la destresa que té amb la plàstica. Joan Veny recollia els dibuixos que Vallverdú anava fent a les reunions de la Secció Filològica. I la Universitat de Lleida en va fer una edició quan el va doctorar honoris causa. Josep Vallverdú dibuixa molt bé. Molt.
 
Ell explica que el llenguatge un dels seus àmbits grats, i que ja de ben petit tenia una habilitat per trobar el mot, un afany per les denominacions, i, que no havent encara abandonat els estudis primaris tenia curiositat per les etimologies i un deler d’acudir al diccionari. Més tard, es va endinsar en l’estudi d’idiomes. Que a casa, d’infant, llegia abassegadorament, i això era per a ell com la plenitud, en aquella infantesa i primera adolescència. I, paral·lelament, diu, “sorgia en mi -és impossible d’explicar com o en quin moment- un impuls de crear literàriament. De fet, el món de la plàstica i el del lèxic convivien dins meu amb força”.
 
Vallverdú s’ha servit, públicament, del llenguatge de l’alfabet i ha aconseguit de fer-se un escriptor llarg de ficcions, un ínclit traductor, un escriptors de llibres personals que ha creat curiositat als lectors i un poeta sorprenent, tal com ho demostra aquests darrers anys, i ha reservat la plàstica, sobretot, per felicitar família i amics pel sant i pels aniversaris o, com aquests dies, per Nadal, per això aquesta seva faceta de ninotaire és ignorada pel gran públic, perquè ha estat volgudament reservada per a la privacitat. Ara, a més a més de rebre’ls impresos, aquests seus dibuixos, els envia via WhatsApp. Puntualment.
 
Amb fina ironia o elevant el to al sarcasme, Vallverdú ens il·lustra la realitat més immediata, aquella que és notícia en el sentit periodístic del terme: temes crucials com la guerra, la pobresa, el canvi climàtic, el mundial de futbol, la llengua, la justícia, l’alta magistratura, el redreçament nacional o Espanya, ai!, però també responsables polítics destacats, ahir i d’avui, són tractats amb enginy i subtilesa crítica. Josep Vallverdú caricaturitza l’actualitat més rabiosa, en color i sense estridències, però la crítica social, en aquests seus dibuixos, hi pren força. Com la pren en totes les seves ficcions. I tant amb un llenguatge com amb l’altre, Vallverdú sempre ha estat i està atent a la realitat que li toca de viure. I hi diu la seva. Ara ho fa de Balaguer estant.