Encarrilat el debat dels pressupostos, un cop la CUP ha accedit a facilitar-ne el tràmit parlamentari, el sobiranisme enceta una etapa que necessàriament ha de ser cohesió, sintetitzada en la mobilització coral de diumenge en defensa dels càrrecs electes. És cert, però, que fins a la validació dels comptes -un període que no estarà exempt d'estira-i-arronses- se succeiran declaracions i contradeclaracions en què cada actor del procés posarà a l'aparador el seu ideari polític. Un exemple: la CUP ha acusat aquest dimarts Junts pel Sí de fer-los "xantatge" amb el referèndum per forçar el seu "sí" als comptes mentre el Govern garanteix que la consulta es farà encara que els pressupostos -que inclouran partides relacionades directament amb la votació- es trobin recorreguts al Tribunal Constitucional. Quan la discussió dialèctica amaini, si finalment la legislatura no descarrila, al sobiranisme li pertocarà obrir una etapa de comunió i acceleració, fixat com està l'horitzó del setembre del 2017.
 
Els gestos col·lectius de desobediència, conseqüentment acordats, han de contribuir a generar la percepció de trajecte compartit sense renunciar als matisos de cadascú. Que les forces sobiranistes plantegin una obertura simbòlica d'ajuntaments el dia de la Constitució reforça la determinació del sobiranisme i constata que aquella desafecció que va descriure José Montilla ha derivat en voluntat de ruptura, pactada si l'Estat hi accedeix. El 6 de desembre, al costat de les forces independentistes, també s'hi reclamarà els "comuns", allunyats com estan del bloc constitucionalista que avui conformen Ciutadans, PSC i PP, i conscients com són que la carta magna és avui un text "moribund" i "buidat de contingut". Així ho definia el mateix Gerardo Pisarello després de conèixer la iniciativa avançada per NacióDigital. La posició de Barcelona, però, encara és una incògnita. Si la mobilització té un ressò massiu seria difícilment explicable l'absència de la capital del país. 

El pols de l'ajuntament de Badalona el 12 d'octubre ja va posar el sobiranisme davant del mirall, incapaç fins ara de traçar una estratègia compartida de com i quan s'ha d'exercir la desobediència. Per això, un gest simbòlic com el del dia de la Constitució és una oportunitat per esmenar desavinences anteriors, per molt que el més rellevant sigui el pols definitiu amb l'Estat. Pactar uns pressupostos orientats cap a la fase constituent, fer viable la convicció que el referèndum és inajornable i validar les lleis de desconnexió comportarà actes de trencament, que els actors implicats en la culminació procés hauran d'assumir amb unitat d'acció. De moment, el 6 de desembre n'hi haurà prou amb evidenciar junts la desconnexió emocional.