Davant la pregunta d’un turista inquiet sobre l’estat en obres de la Sagrada Família un guia turístic dels anomenats free tours o pirates respon amb una boutade de gran magnitud: va ser bombardejada a la Segona Guerra Mundial. No deixem el fil gaudinià, perquè un col·lega d’aquest es va quedar ben ample després d’explicar davant d’un grup de turistes anglesos que l’arquitecte de la catedral de Barcelona no era ni més ni menys que Antoni Gaudí. No marxeu, encara n’explicaré una altra: sabeu què representen les orenetes i la tortuga que guarneixen la bústia de la Casa de l’Ardiaca? No ho sabeu? Preparats? Els pelegrins que passaven per Barcelona fent el camí de Sant Jaume havien de tocar les orenetes i la tortuga perquè els portava bona sort. La realitat és tota una altra, Domènech i Muntaner va dissenyar la bústia amb orenetes per simbolitzar la velocitat  que hauria de tenir la justícia i per contra l’heura i la tortuga representen la lentitud del tràmit administratiu, ja que la Casa de l’Ardiaca, actualment Arxiu de la Ciutat, en aquell moment era el col·legi dels advocats. I així podríem continuar molta estona. Algú n’hauria de fer un llibre, best seller segur!

La suma de la directiva de liberalització de serveis, més coneguda com
directiva Bolkestein, i una esbiaixada interpretació de l’economia col·laborativa ha permès que proliferin guies il·legals o si voleu alegals  que competeixen amb aquells que s’han preparat i han passat unes proves objectives.    

A banda de les barbaritats que poden explicar, tot i que segur que algun n’hi deu haver que s’ho prepara, la imatge que es dóna de Barcelona és nefasta perquè més d’un turista se sent estafat. No tots vénen a buidar cubells de sangria i a empassar-se paella pasteuritzada. N’hi ha força d’instruïts que ràpidament s’adonen que el o la guia no en té ni punyetera idea. L’excessiu nombre de persones que arrosseguen per poder rendibilitzar els preus rebentats que apliquen, sovint només demanen la propina, acaben massificant el centre del Gòtic i altres zones de l’Eixample. Generant autèntics col·lapses. És doncs una de les causes que provoquen massificació en els barris més turístics de Barcelona com el Gòtic o el Born.

En una dimensió paral·lela trobem els autèntics guies, els guies habilitats per la Generalitat, és a dir, aquells que han hagut de passar diferents proves per poder exercir la professió. Han d’acreditar coneixements d’història, història de l’art, gastronomia, música, dansa, teatre, folklore i tradicions,... en l’àmbit de Barcelona i Catalunya. Aquests treballen amb grups reduïts, ofereixen un relat treballat i són capaços d’atendre les peticions del públic correctament.

Sortosament, l’actual director general de Turisme, Octavi Bono, s’ha compromès a mantenir la titulació i les proves d’accés. Sentit comú i voluntat de garantir la qualitat turística. Ja era hora! L’anterior responsable de turisme va tenir una actitud més vacil·lant. Era lògic, la pressió d’alguns grans grups i alguns mitjans per desregular activitats com aquesta és forta i constant. Algun comentarista a sou ha considerat que els guies homologats gaudeixen d’un monopoli. A aquest pas aviat direm que els metges o els mestres també en gaudeixen. No es pot confondre monopoli amb coneixement acreditat.

Que una persona amb nuls o vagues coneixements sobre la ciutat i el país pugui fer de guia professional és l’oportunitat per a aquelles agències  o hotels que volen oferir un servei de franc o per un preu irrisori als seus clients. Però no fa cap favor a la nostra marca turística, sigui Barcelona o Catalunya.

Hi ha un corrent d’opinió publicada que sistemàticament denuncia els efectes de l’allau turística a casa nostra, però el debat sobre com millorar la qualitat del serveis turístics brilla per la seva absència. Fer de la qualitat l’objectiu de les polítiques que afecten el turisme és el millor antídot contra la massificació. Guia homologat, turisme de qualitat.