Felip VI visitarà divendres que ve Barcelona per participar en els actes d'homenatge a les víctimes dels atemptats del 17-A. Tot indica que, tal com va passar a la manifestació de fa un any -quan els catalans tot just digeríem l'impacte d'aquells atacs-, es repetiran les mostres de desaprovació per la presència del rei, sense adquirir la categoria de boicot per no incomodar les víctimes. El monarca va poder percebre l'estiu passat que era lluny de generar adhesió a Catalunya. I la repressió aplicada arran dels fets d'octubre va fer retrocedir l'escadusser suport que podia tenir mesos enrere.

El descrèdit reial no és una percepció, és una certesa constatada amb dades. Just després del discurs televisat del 3 d'octubre, en el qual Felip VI va obviar la violència policial visualitzada en el referèndum, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) va certificar que la monarquia era, per primer cop, la institució menys valorada pels catalans. En aquell baròmetre es preguntava per dinou organismes, entre els quals alguns no massa apreciats, com el Tribunal Constitucional. En l'enquesta de l'abril passat, continuava sent així. Del que en pensa el global de la ciutadania espanyola no en tenim tan detall, perquè el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) no pregunta des del 2015 per la simpatia que genera la Corona. No fos cas que emergís la decreixent acceptació de la institució.

La monarquia se sosté, doncs, gràcies al suport dels dos partits que han integrat el bipartidisme, apuntalats avui per Ciutadans. No és estrany que Felip VI fes el discurs que va fer el vespre del 3 d'octubre. Firmat per la Zarzuela però gestat ideològicament a la Moncloa, el missatge va servir per alçar la paret de la Constitució davant de qualsevol intent de modificar el model territorial. L'1 d'octubre, la defensa de l'ordre establert es va fer a cops de porra. La Corona, afeblida per la degradació pública que va portar Joan Carles I a abdicar, va comptar sempre amb la cuirassa que proporcionaven PP i PSOE. Quan va caldre, Felip VI va tornar el favor. Ja ho diu Enric Millo a l'entrevista que ha concedit a NacióDigital i que publicarem aquest dissabte: el 3 d'octubre era "necessari" i "imprescindible" que el rei fes un "pronunciament clar".

Serà difícil que l'Estat pugui obrir un debat profund sobre la seva organització territorial mentre el rei sigui on és i atengui una determinada manera de concebre Espanya. Més que d'àrbitre, Felip VI ha exercit els últims mesos el paper de còmplice, conscient com és que el seu futur al tron passa per no canviar res que sigui substancial. El que ja no ens hauria de sorprendre és que, en les visites a Catalunya, el monarca hi trobi de tot menys la complaença dels súbdits.