Hi ha convocada vaga de facultatius a la salut pública per als dies 25 i 26 de gener. El sindicat Metges de Catalunya ha posat data damunt la taula, previsiblement amb prou temps com per forçar una negociació amb la conselleria i alhora prou allunyada del cicle nadalenc per evitar la màxima afectació social. Els convocants centren la protesta en les seves condicions de treball. Els portaveus han recordat que els sous dels professionals d'aquest nivell resten lluny d'altres països del nostre entorn (de 51.000 a 55.000 euros l'any de sou brut mitjà). En el cas de França, la xifra arribaria als 80.000.

Els convocants denuncien les llargues llistes d'espera i la manca de professionals, després de l'esforç extraordinari que va suposar la pandèmia. Un fet aquest que es pot veure accentuat per la manca d'incentius que desmotivi la fugida de talent cap a altres països de la Unió Europea. També reclamen una millora dels horaris, en molts centres de fins a 40 hores i que voldrien reduir a 35. 

Ara, la conselleria, amb el nou titular de Salut al davant, Manel Balcells, haurà de gestionar la situació. Cal subratllar que estem parlant d'un sector vital, com tot el que afecta les cures i els serveis bàsics, que són un termòmetre d'un estat del benestar que viu permanentment amb l'ai al cor. La vaga convocada és també un recordatori que cal afrontar la pèrdua de talent amb una política ambiciosa. Aquest és un dels marcs en què convindria que se circumscrivís la negociació.

Alhora, però, s'ha d'insistir en una visió el més global possible de la sanitat pública. La vaga sorgeix d'un sector que, com tots els de la salut, està ferit per la crisi, la pandèmia i anys de retallades i prioritats conservadores. Però també s'ha de dir que hi ha molts altres sectors implicats i que no tots comparteixen el fons d'una mobilització centrada especialment en la millora de les condicions laborals i el nombre de visites que realitza cada metge.

Acabem de contemplar una mobilització massiva a la Comunitat de Madrid que ha suposat una gran coalició de col·lectius enfront un model neoliberal, aliè al català. Les mirades sobre l'estat de la sanitat han de contemplar la realitat que viuen, més enllà dels metges en bona part hospitalaris, la resta de col·lectius sobre el terreny, de metges d'atenció primària a infermeres, d'auxiliars i administratius. Per no parlar dels usuaris, als quals està destinada una salut pública que lluita dia a dia per superar tota mena d'obstacles i que és el millor control de temperatura per fer la diagnosi de la salut.

Raons no els falten a Metges de Catalunya per elevar les seves protestes. I tots els sectors tenen dret a reclamar una millora substancial de les seves condicions de treball. Alhora, cal fer-ho amb una visió global com la que han de tenir els responsables polítics. Cal confiar, en aquest sentit, en el tarannà dialogant i proper que ha transmès fins ara el conseller Balcells. Als sectors professionals, per la seva banda, sobretot si estan en el cim de la piràmide laboral del sector, se'ls ha de demanar la màxima voluntat d'entesa i consens amb els altres protagonistes del sector. Ens hi va la salut.