Aquest cap de setmana, l'escriptor barceloní Félix de Azúa ens ha fet un favor. Ens ha recordat com d'important era, en el procés d'emancipació nacional, desprendre'ns dels complexos. En una entrevista, el nou membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua explicava que se n'ha anat a viure a Madrid, entre d'altres motius, perquè "l'educació a Catalunya està en mans de talibans i consisteix a ensenyar l'odi a Espanya". Fa pensar. 

Què porta Félix de Azúa a fer una afirmació com aquesta? És difícil de saber si realment es creu el que diu, però sembla que hi ha un fet inqüestionable. Hi ha coses que han canviat. Segurament, anys enrere, l'escriptor no s'hauria pronunciat en aquests termes. I ni llavors hi havia ni ara hi ha talibans a les escoles. El que deu haver canviat, des del seu punt de vista, és una mentalitat col·lectiva que ha passat de baixar el cap a defensar un futur diferent per al seu país. 

A les escoles catalanes hi ha bona convivència i un bon nivell d'aprenentatge, en general. El que potser nota Félix de Azúa, i l'irrita profundament, no és cap anomalia als centres educatius, sinó un canvi en la manera de fer i de pensar. El que el deu treure de polleguera és que la llengua i la cultura catalanes no hagin quedat arraconades en un reducte folklòric. El que se li deu fer insuportable és que encara es llegeixi a Joan Fuster, i se li faci cas. Anar fent.