Amb l’empresonament de Zaplana es tancava el cercle judicial entorn de José Maria Aznar i el divendres la primera sentència del cas Gürtel tocava a la línia de flotació del PP de Rajoy.

Per primera vegada a l’Europa occidental el partit majoritari dins d’un Estat és condemnat per establir trames delictives per estafar al sector públic des del mateix any de la seva fundació (1989). Vol dir que Alianza Popular, l’anterior marca, estava neta de pols i de palla? Els set ministres fundadors del PP segurament no necessitaven un finançament d’empreses privades o bé perquè tota l’estructura franquista continuava al davant de les grans empreses públiques no privatitzades. O perquè en aquells moments AP era una força menor sense gaire poder institucional. En el nou PP es van arreplegar tots els franquistes reciclats en demòcrates per poder continuar tenint despatx oficial que s’havien aixoplugat a la UCD: Reforma Democrática, Unión del Pueblo Español, Democracia Social, Acción Regional, Unión Social Popular, Unión Nacional Española, Acción Democrática Española. En aquell moment, els mecanismes per dissenyar la trama de corrupció es van posar en marxa. El PP ja disposava d’experts que sempre havien governat. Oimés quan les dues primeres legislatures del PSOE van ser les de l’assentament del règim del 78 i, per tant, no es preveia cap ajustament de comptes, ni que fos moral, amb el franquisme. I quan es veia que el PSOE li estava agafant gust a la discrecionalitat del poder des del PP van pensar que era el seu moment. Un PSOE caient en els vicis dels poders autoritaris i netejant simbòlicament la bandera espanyola. Els que havien controlat sempre el poder econòmic es preparaven per retornar al poder polític  com va succeir el 1996.

Diu la sentència dels jutges: “Se tejió un eficaz sistema de corrupción institucional a través de mecanismos de manipulación de la contratación pública central, autonómica y local..." . De detectats es calculen uns milers de milions d’euros corresponents als diversos casos de corrupció. I en la comptabilitat en B hi figuren registrats pagaments per 373.000 euros a un tal M. Rajoy.

El que passarà a partir d’ara és una incògnita. Perquè és molt probable que assistim a moviments tàctics de cara a la galeria. El PSOE presentant moció de censura i Ciutadans demanant eleccions. En ambdós casos, impulsors del 155 i del bloc de defensa de la casta d’Estat i que vetllaran pels seus interessos electorals sense posar en risc el bé preuat superior: l’Estat i els seus mecanismes de control i poder.

El PSOE després d’insultar l’independentisme presentarà una moció on necessitarà els vots d’aquest, sabent que no li convé guanyar-la. Massa problemes, aliats indesitjables que l’erosionarien. Per tant, la moció és per impedir eleccions anticipades on Cs tindria les de guanyar i per allargar dos anys de desgast pel PP i a Cs que es veuran obligats a donar-se suport mentre es queixalen. Per altra part, a Sánchez no li convé gratar massa per tal que no li acabi esclatant en tota la dimensió el frau sistèmic instal·lat en el PSOE d’Andalusia. O sí que li convé per liquidar una adversària interna com Susanna? Centenars de milions d’Euros recomptats són els de les corrupcions del PSOE. A darrera ja ve CiU de la que encara és prematur saber si aquesta darrera operació a Catalunya n’és un episodi més, o no.

Ciutadans, per ara, va de verge, però amb l’allau massiu de membres del PP cap el partit, similar a la d’UCD de la seva època, es trobarà amb marrons molt aviat. I també per la seva connivència de les bandes d’ultradreta molt ben connectades amb algunes xarxes de distribució de droga com s’ha demostrat en diverses accions policials.

Ciutadans va traient pit de dir que “no iba a permitir que hubiera cargos públicos corruptos” però de partits sencers no n’ha dit res.

Mentrestant, Catalunya continua essent una pedra a la sabata de dimensió internacional. I per tot plegat, la borsa es desploma i la prima de risc esclata. Tempesta perfecta?