En Jaume només pensa en el Dia. Ja és l'hora de despenjar l'estelada del balcó i tenir-la a punt. Ha d'arribar en perfecte estat. Això requereix un procés que durarà uns 10 dies, cosa que l'obliga a emprendre aquesta àrdua tasca en aquest mateix instant. És previsor de mena.
 
Truca a la seva mare Antònia per demanar-li diners per pagar la tintoreria. Ell, sense feina i havent de pagar la hipoteca que li van donar pel 168% del valor del seu pis. L'Antònia no acaba d'entendre perquè ha d'anar a la manifestació i el Jaume li dona tres raons principals: per reivindicar el pacte fiscal (hem de fer cas ni que sigui un dia al nostre president); per fer un clam a favor de la independència i, sobretot, per veure la Marta, la noia de Granollers a qui persegueix des de fa una dècada.
 
Després de convèncer a la seva mare, li arriba la notícia de l'any: Rajoy promet prorrogar l'ajuda dels 400€ però amb noves condicions. En Jaume espera, com a bon independentista, que Espanya el “salvi” una temporada més. Per acabar el dia farà les trucades habituals: primer a la Merkel per saber quina serà l'equivalència entre la pesseta i l'euro (però sempre li penja el telèfon al primer to); després a l'Al-Assad per anar a prendre un cafè (però sempre li penja el telèfon al segon to), i per acabar a l'Assange per preguntar-li com demanar un asil polític (però sempre li penja el telèfon al tercer to, ell és més de parlar gratis pel Skype).
 
Aquí acaba la jornada d'en Jaume, sabent que demà sí que li tocarà viure un dia estressant: ha de fer, com cada dimecres d'estiu, de guia per Barcelona a uns japonesos. Sort que ho cobra en negre.