En algun punt indeterminat de la prehistòria d'internet, algú va publicar una fotografia al costat d'un comentari tan pretensiós que va acabar convertint-se en un mem irònic: “Ni un sol telèfon mòbil a la imatge, només gent gaudint el moment”. Com sap tothom, els internautes pertanyen a una raça bromista fins a la crueltat, així que les xarxes es van omplir d'imatges desubicades que aportaven una nova dimensió al lema. Els disturbis de Stonewall, l'apunyalament de Juli Cèsar o la batalla de Trafalgar demostren que mai no van fer falta mòbils per divertir-se.

[Lee aquí la versión en castellano del artículo de Jonathan Martínez]

Aquests dies, a les portes de les eleccions espanyoles, han tornat a l'actualitat les fotografies que Alberto Núñez Feijóo es va fer al iot del narcotraficant Marcial Dorado quan dirigia el servei gallec de salut. Els somriures distesos, els llums de crema protectora, els velers, la superfície acollidora del mar, tot ens remet a un passat radiant i feliç en què les noves tecnologies encara no pertorbaven les nostres vacances. Ni un sol telèfon mòbil a la imatge, només dos bons amics divertint-se i qui sap si tancant algun dels molts contractes que la Xunta va signar amb les empreses del narco.

Durant una entrevista a La Sexta, Antonio García Ferreras li ha preguntat a Feijóo si en aquell temps remot del 1995 sabia a què es dedicava el seu amic Dorado. El candidat a president, que ja fa deu anys que aclareix aquesta pilota, portava la resposta memoritzada: “Ara és més fàcil saber coses perquè hi ha internet, perquè hi ha Google”. Abans, ve a dir Feijóo, sí que sabíem divertir-nos sense mòbils, ni xarxes socials, ni tanta taronja. Ningú no ens reclamava cap credencial per oferir-nos la seva amistat més desinteressada perquè érem purs i innocents i encara teníem dret a inventar-nos el nostre propi passat.

Amb la perspectiva que només atorga el temps, resulta sorprenent comprovar que el conjunt de la premsa fos capaç ni tan sols de publicar diaris als anys noranta, en el temps paleolític dels bolígrafs i els blocs de notes. Com ho van aconseguir? Com van arribar a difondre la fotografia de Marcial Dorado a totes les capçaleres aquella primavera de juny de 1990 en què va començar l'Operació Nècora? Com ho va vigilar la policia durant tants mesos sense esclatar-lo a Facebook? Com van arribar a relacionar-ho amb el blanqueig de capitals al puixant negoci de la cocaïna si no existia Google ni Yahoo! ni els cercadors d'Altavista?

Ara és molt fàcil desenfundar el ratolí i submergir-nos a l'hemeroteca, recuperar aquelles notícies, aquelles portades tan explícites que espanten. Bona feina, Capità a Posteriori. Però qui podia saber el 1995 el que havia passat el 1990? Com se suposa que Feijóo havia de predir el passat? Vosaltres, els joves, heu gaudit de totes les comoditats, però no sabeu com era de difícil trobar la vergonya en els temps impossibles de la vida sense Google.