Dijous em va arribar un d’aquests correus de Twitter on et suggereixen comptes perquè els segueixis. Em proposava seguir Pere Navarro. No sé si els gestors de la xarxa social estan al dia de l’actualitat, però semblava talment que, entre línies, m’estiguessin dient: mira, que no saps què t’estàs perdent. Coincidència o no, el missatge de Twitter venia hores després de la petició de Pere Navarro perquè el rei abdiqui en el seu fill Felip.
Les declaracions de Navarro han sorprès tothom. I quan dic tothom, incloc la immensa majoria del seu partit. “Quan vam veure el text ens vam quedar parats”, assegura un dirigent socialista. Però el simple fet que el primer secretari del PSC tingués escrit el comentari en la conferència que va donar a la Cambra de Comerç, ja indica que no és que se li escalfés la boca momentàniament, sinó que venia motivat de casa.
Si Navarro pretenia cridar l’atenció i recuperar presència mediàtica, ho ha aconseguit. Però a quin preu. Ja no és que el PSOE se n’hagi desmarcat amb un to entre sec i mal educat segons els casos; al capdavall li podria resultar rendible marcar una línia pròpia catalana ni que fos en aquest tema tan excèntric. Però és que ni tan sols dins del PSC mateix hi ha ningú que gosi sortir en defensa del líder. Sí que admeten que l’abdicació de Joan Carles és una opció de futur si la Corona continua pel pedregar actual, però consideren que ara no és moment de demanar-ho en públic. Alguns, a més, asseguren que, en tot cas, el que caldria fer és refermar la via republicana: “Ja que parlem del dret a decidir, per què no decidir també sobre això?”.
A l’última enquesta del CEO Pere Navarro suspèn amb un 3,67, només pel davant dels caps de Ciutadans i del PPC. Si les declaracions sobre Joan Carles pretenien remuntar aquest resultat, no sembla la millor idea. El PSC està aparentment desorientat i això pot generar situacions com aquesta. Si el rei decideix abdicar no crec que sigui per la pressió de Pere Navarro. Ara, si això passa en els pròxims mesos, com comentava algú l’altre dia, ens podem trobar que la celebració del tricentenari del 1714 es faci sota el regnat de Felip VI. Quina perspectiva, no?