L’afició de l’exèrcit espanyol pel Montseny

28 d’agost de 2014
Aquest diari digital publicava ahir que l’exèrcit espanyol recentment ha fet maniobres al Montseny, arribant fins al Turó de l’Home passant per Passavets. L’exèrcit espanyol tradicionalment ha tingut afició per enfilar-se a la nostra muntanya i, per tant, això ens ha de sorprendre només fins a un cert punt. Suposo que es deu al fet que aquest massís té una alçada prou considerable com per poder fer provatures sense allunyar-se massa de la ciutat de Barcelona. Aquesta mateixa alçada també els és molt útil per tenir-nos a tots ben vigilats des de dalt, però com que de temes militars no hi entenc massa tampoc cal que em feu gaire cas.
 
El passat 12 de juliol es va presentar al poble de Montseny el volum 29 de les Monografies del Montseny. Dins d’aquesta publicació hi ha un article signat per Josep Pujantell i Martí Boada que narra la història del campament militar que hi va haver situat a la vall de Santa Fe en plena postguerra. Pujantell i Boada, per fer aquest article, van començar la investigació a partir de restes materials d’aquests campaments que encara es poden trobar a la mateixa vall i, a partir d’aquí, van anar estirant el fil amb informacions aparegudes a la premsa i a la propaganda del règim franquista (podeu veure clicant aquí un NO-DO que en parla). Entre les activitats dels militars hi havia la de disparar artilleria contra Les Agudes. Finalment el campament va acabar marxant del Montseny per petició dels propietaris de la vall, però tot això està molt més ben explicat a l’article en qüestió, així que val més que el lector recorri a la font original.
 
Posteriorment, a Puig Sesolles s’hi va construir una base militar que també va comportar la construcció d’una carretera fins el Turó de l’Home. Aquesta base responia a un projecte del Ministerio de Defensa anomenat “Red Territorial de Mando” que consistia en fer “una xarxa de dispersió troposfèrica i de microones”, cosa que no sé que vol dir, però que es veu que es tractava d’un sistema de comunicacions per qüestions militars estès arreu del territori estatal. L’ideòleg d’aquesta xarxa era José María Galante Tejón, un tinent coronel enginyer que va ser de la División Azul, és a dir, que va combatre al costat dels nazis, o si més no així ho explica un nét seu en un fòrum destinat a reivindicar aquest cos de voluntaris feixistes. El darrer edifici d’aquesta base en ser enderrocat va ser l’anomenat “Hogar del Soldado” on hi havia la cantina i una biblioteca pels soldats allà destinats. Això era tot just ara fa 4 anys.