Perquè Alfred Bosch no vol pactar amb Ada Colau? Aquesta és una pregunta recurrent des de l’endemà de les eleccions municipals. La primera excusa va ser acceptable: davant unes eleccions autonòmiques, als republicans no els convenia una aliança amb un grup no independentista i més encara quan la formació de JxS i l’aposta del plebiscit buscava l’enfrontament del sí i el no, sense matisos ni quarter. Es pot no compartir la tàctica, però justificava la negativa a formar part del govern municipal. La manca de majoria social favorable als partits independentistes reflectida pels resultats del 27-S podia haver fet canviar l’actitud d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, però no va ser així. Tampoc els resultats del 20-D, amb la victòria d'En Comú Podem, han fet reflexionar al cap del grup municipal republicà.

El PSC no pot ser l’excusa. La formació d’un govern d’esquerres a la ciutat de Barcelona no és possible, diuen ara, per la presència dels socialistes. Els mateixos socialistes que regalen als republicans el grup al Senat i que pretenen governar Espanya amb el suport d’ERC i de Podem. Molt més difícil és formar un govern alternatiu al PP que arribar a un acord a Barcelona; més encara, quan cada dia són més clares les veus que des de la direcció d’ERC proposen una oferta d’esquerres sobiranistes per governar el país, quan hi hagi eleccions. Potser pensen fer una majoria d’esquerres a Catalunya sense la força d’Ada Colau?

Comparteix la direcció d’ERC la posició de Bosch? Si els republicans han demostrat una bona dosi de pragmatisme en pactar amb CDC per guanyar el govern de la Generalitat, en una aliança clarament transitòria i molt contradictòria ideològicament, no s’entén que no apliquin el mateix criteri realista per construir ponts amb l’esquerra dels Comuns, precisament en la institució més visible i vistosa davant del món. Es pot comprendre que Alfred Bosch aspiri a guanyar un dia l’alcaldia de Barcelona, malgrat que les enquestes apunten clarament a un enfortiment personal de Colau en el càrrec, i que cregui que aparèixer com a soci de l’alcaldessa el perjudica en les seves ambicions personals. Ell ho pot creure, legítimament, però passa l’estratègia republicana per repetir l’error de JxS de dimonitzar al sobiranisme no independentista? Si en algun lloc es pot demostrar la voluntat real de buscar nous aliats per fer créixer la majoria social sobiranista, aquest és, sens dubte, l’Ajuntament de Barcelona.