"Quan sigui la setmana dels tres dijous", recordo el meu pare contestant-me amb aquesta expressió a alguna petició. Quan era ben petit jo demanava alguna cosa i ell no em deia que no, em deia que ho faríem o que ho tindria la setmana dels tres dijous. No era una negativa, imaginava que ho aconseguiria en aquella setmana. Tot i que no sabia quan seria la setmana dels tres dijous... A aquella edat no sabia que cap setmana de l'any tenia tres dijous, ni dos... Era una manera de dir que mai seria possible, que era impossible. Però segurament vaig trigar a adonar-me'n.

Aquest 2022 que ja acaba passa a la història, entre altres coses, per ser l'any de l'estiu de sis mesos a casa nostra. Des de la meteorologia consideren que un mes d'estiu és aquell en el que la temperatura mitjana és de 20 graus o més. Aquest 2022, durant sis mesos hem tingut més de 20 graus de temperatura mitjana: maig, juny, juliol, agost, setembre i octubre. No tenim constància que hagués passat abans. Mig any d'aquest 2022 ha sigut estiu. Pot semblar impossible, però així ha estat.

Pot semblar un fet excepcional, ho és. Però és una excepció que respon a una tendència dels darrers anys, de les darreres dècades. És excepcional perquè no ho hem viscut abans. Però ja no és tan excepcional quan veiem l'augment de les temperatures que ens ha dut fins aquí. És el resultat d’una evolució que porta a un augment sostingut constant. No està escrit enlloc que cada any hagi de fer més calor que l'anterior. No és això.

Però quan observem la gràfica de les temperatures es fa evident una constant: un augment considerable de la temperatura que no s’atura. Potser un any les temperatures no pugen tant com l'anterior, però en el cicle allò que s'acaba veient és la temperatura en augment. I aquest 2022 hem arribat a aquest malaurat rècord. També al rècord de temperatura del dia de Nadal o al del novembre més càlid.

Sabem les causes d'aquest augment de les temperatures: les emissions de gasos d'efecte hivernacle que originen l'escalfament global. Aquestes emissions provenen de la utilització d'energia sorgida dels combustibles fòssils. L'energia que utilitzem majoritàriament a les nostres societats per a tot allò que fem: petroli, gas i carbó. Sabem quines conseqüències té i pot tenir aquest augment de les temperatures: risc per les vides en el planeta, ja avui hi ha milions de persones que han de marxar de la seva casa, del seu país, perquè ja no s’hi pot viure; a casa nostra ja patim afectacions en l'agricultura, l'accés a recursos hídrics, impactes en la salut... Sabem, també, què caldria fer per respondre a l'augment de les temperatures: reduir les emissions dels gasos d'efecte hivernacle. Necessitem fer-ho ja, cal aturar l'escalada del creixement de les nostres emissions. Només així podrem evitar el perill ja existent i creixent de l'augment de l'escalfament global.

Aquest 2022 també assolim el record d'emissions dels gasos d’efecte hivernacle. Després de dos anys de reducció per efecte de la pandèmia i els confinaments. La tornada a la normalitat del 2022 ens porta a recuperar les xifres dels anys prepandèmics i a superar-les. No hem sabut aprofitar prou, per ara, la presa de consciència durant el període de confinament. Bruno Latour ens insistiria en aquest punt. El 9 d’octubre d’aquest any moria aquest filòsof, antropòleg i historiador de la ciència. Al final de la seva vida ens enviava un missatge molt clar: "Els desastres anunciats succeiran fruit de la inacció de les generacions anteriors, però tenim capacitat de reacció cal i decidir-se a actuar", va deixar dit.

Latour busca treure aprenentatges del confinament i la pandèmia a ¿Dónde estoy? Una guia para habitar el planeta (Taurus, 2021). És una bona lectura per acabar aquest 2022 i per iniciar el 2023. Especialment indicada quan la tornada a la normalitat està passant per sobre de tot allò que potser vam aprendre durant el temps d'aturada. Sobre l’economia, per exemple. Latour distingeix l'Economia amb majúscula, allò que hem confós amb la vida, de l'economia amb minúscula, la disciplina. El moment d'aturar i el temps de confinament ens ha permès sortir, diu Latour, de la gàbia de l'Economia per ser conscients de què és l'important, del que necessitem per viure i per fer habitable la Terra.

Latour insisteix i insisteix en la necessitat de fer emergir una nova consciència i classe ecològica, més enllà de l'oposició esquerra/dreta (com ja explicava a Dónde aterrizar). La seva darrera obra publicada en vida la dedica només a aquesta qüestió Mémo sul la nouvelle classe écologique, escrita amb Nikolaj Schultz i publicada per Éditions La Découverte aquest 2022.

Potser pensarem que és molt difícil fer el canvi que necessitem, però les seves darreres paraules al llibre són per dir el contrari: "A força de fer la llista de tots els punts que haurem de treballar juntes per aconseguir aquesta famosa consciència de classe, podríem treure la conclusió descoratjadora que hi ha tant per canviar, i sobre temes tan diversos, que la classe ecologista no té possibilitat de competir mai amb les classes dominants actuals. Sobretot perquè li falta temps. Però, d'altra banda, probablement, ja està tot fet perquè, en el fons, la gent ha canviat el món i que habita en una altra Terra. Com va assenyalar Paul Veyne, les grans transformacions de vegades són tan senzilles com els moviments que fa algú dormint per girar-se al llit."

Som molt a prop d’aquesta gran transformació. Mai com avui tanta gent té aquesta consciència ecològica, mai com avui el món ja ha començat a canviar, ens falta girar-nos al llit i decidir fer el canvi definitiu. Una novetat d'aquests dies a les llibreries ens pot ajudar en aquesta nova etapa. Yayo Herreo recull en un llibre imprescindible l'essencial treballat durant anys en l'àmbit de l'educació per la sostenibilitat.

Comença fent-se unes preguntes bàsiques i ens ofereix materials per trobar respostes i solucions: "¿Són conscients els nostres sistemes educatius del moment històric que travessem? ¿Sabeu que la vida humana i no humana està amenaçada? ¿Preparen per comprendre el context en què es desenvolupa i es desenvoluparà la vida dels qui avui s'eduquen a les escoles? ¿Ajuden a prefigurar un futur viable, just i desitjable? ¿Capaciten per al diàleg, la recerca de consensos, l'abordatge dels conflictes i la possibilitat de transformació? ¿O simplement reprodueixen coneixements, creences i valors que són a l'origen de la crisi de civilització?", es pregunta a Educar para la sostenibilidad de la vida. Una mirada ecofeminista a la educación, d'editorial Octaedro.

El 2022 que acaba hauria de generar en nosaltres, individualment, com a societat, com a espècie, una profunda reflexió sobre el camí erroni en què estem. Sabem que és un camí erroni, sabem perquè ho és, sabem quins altres camins hi ha, ara cal actuar. Cal actuar com a persones, com a societat i com a espècie. No hi ha excuses, ni tampoc temps a malbaratar. No podem esperar a la setmana dels tres dijous, ja ha arribat. Allò que era impossible avui és real i cal transformar-ho.