L’apocalipsi és aquí. Ens queden pocs anys de vida, si més no, de vida com la que coneixem fins ara. Aviat, hi haurà l’apagada general. Serà el primer avís de què ens espera. Les aigües no trigaran a alçar-se. Tota la costa en patirà les conseqüències.

La Covid no és una malaltia causada per un virus. La Covid és el pus que surt d’una infecció, com ho són les inundacions, els incendis i les onades de calor que mig món ha patit aquest estiu. Aquesta infecció s’anomena canvi climàtic i els desastres que hem vist i patit en són les proves irrefutables, unes proves que només poden ser qüestionades per negacionistes, capitalistes, neoliberals, trumpistes... gent de dretes, vaja. En definitiva, mala gent.

La revolució industrial, alimentada amb combustibles fòssils, ha estat la nostra condemna, i les seves conseqüències són, segons les Nacions unides, l’extinció. Com va dir l’arquebisbe de Canterbury, Justin Welby, la gent maleirà més aquesta generació de polítics que Hitler, perquè permeten un genocidi a una escala infinitament més gran. Som, literalment, en l’habitació de l’última oportunitat, ha destacat el príncep Carles. "La humanitat perd per 5 a 1, i som a la mitja part", segons Boris Johnson.

Fins aquí l’apocalipsi, la por. M’hi va fer pensar l’altre dia el responsable d’una botiga de productes ecològics quan em va dir que ja no podia més, que la pandèmia li havia fet molt mal, que ha estat a punt de tancar i que ara només fa que angoixar-se pel que sent en els mitjans, sobretot en els mitjans, sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències. I es va autodiagnosticar: “pateixo canviclimàticangoixa”.

Em va preguntar per què, els periodistes, només fem que amplificar el fet negatiu sense, fins i tot, ni molestar-nos a buscar altres opinions que no formin part de la majoria. És a dir, sense buscar altres veus que puguin aportar més coneixement sobre què passa, sigui el canvi climàtic o el que sigui. I em va demanar si coneixia algú que pogués, si calia,  qüestionar l’opinió publicada amb dades i currículum.

Li vaig dir que ho miraria i que a mi també m'interessava, ja que, com que crec que s’ha de lluitar contra el canvi climàtic, que és un fet inqüestionable, potser deixava de fer el que s’ha de fer sempre: buscar opinions que qüestionin la majoritària amb fets i amb dades per poder-te construir la teva pròpia opinió. És a dir, que gairebé m’empasso tot el que es diu en els mitjans en relació amb el canvi climàtic sense qüestionar res de res.

Així és que l’altre dia vaig fer el que fa temps hauria d’haver fet i li vaig portar aquests articles que qüestionen el que diu l’opinió majoritària publicada del canvi climàtic. I el llibre Falsa Alarma de Bjon Lomborg. També li vaig facilitar aquesta crítica al llibre de Lomborg.

I per acabar, li vaig passar aquest enllaç del 3/24 i li vaig preguntar si pensava que als joves del reportatge els passaria el mateix si haguessin tingut l’oportunitat d’escoltar i llegir altres punts de vista. Bé, de fet, si hi hagués debat. No ho sé, però tinc la sensació que la realitat és molt més polièdrica del que el relat majoritari permet.