Israel torna a celebrar eleccions generals aquest dimarts després que Netanyahu fos incapaç d'arribar a un acord amb els partits representats a la Knesset després dels comicis del mes d'abril. Aquesta vegada, Netanyahu torna a tenir com a principal rival a Benny Gantz, excap de l'Estat Major de l'Exèrcit, que encapçala la llista d'una nova coalició centrista anomenada Kahol Lavan (Blau i Blanc). A les eleccions del mes d'abril, Benny Gantz va aconseguir empatar amb Netanyahu a 35 diputats. Les enquestes el situen lleugerament per davant, però ningú no pensa que cap pacte arribi a tenir prou força per destronar Netanyahu.

Netanyahu porta un total de 13 anys governant Israel (mai cap primer ministre israelià havia aconseguit mantenir-se tant de temps en el poder). És un polític brillant, sempre capaç de dur el debat allà on se sent més còmode, i en el domini de l'escena no té rival. Potser per evitar comparacions, i després d'alguna relliscada, Benny Gantz ha reduït les seves aparicions públiques aquesta campanya i evita parlar de Netanyahu si no és per titllar-lo de corrupte.

En aquesta campanya hem pogut veure que, malgrat que hi ha diferències programàtiques entre els dos candidats amb opcions de guanyar les eleccions, el cert és que Benny Gantz i Benjamin Netanyahu s'assemblen molt més del que esperaven els votants que abans optaven per opcions d'esquerres i que ara s'han llançat als braços de Gantz com l'últim intent desesperat de fer fora Bibi del poder.

Moltes de les propostes de Netanyahu que escandalitzen Europa (la darrera, annexionar la vall del Jordà) no són rebatudes per Gantz, que en més d'una ocasió ha manifestat que no pensava permetre que els àrabs "de l'altra banda de la tanca" posin en risc la identitat d'Israel com a estat jueu. Per a Gantz, igual que per a Netanyahu, la pau només es pot mantenir a través de l'ocupació.

Aquest és precisament el triomf de Netanyahu: ha aconseguit arrossegar la immensa majoria de l'espectre polític cap als seus posicionaments de base, de manera que en el terreny de la batalla política només hi ha espai per a retreure-li les acusacions de corrupció que pesen sobre ell i el seu autoritarisme, sobretot en relació a l'oposició i els mitjans de comunicació. L'esquerra va desapareixent, incapaç de convèncer aquests nous israelians que ja no són hereus dels pioners històrics que van fundar l'estat. I a poc a poc, a cada elecció, l'alternativa a Netanyahu s'assembla més a Netanyahu. Mentrestant, el binomi democràcia-sionisme es va tensant.