Són dies per a últimes coses. Ja sigui perquè arriben unes vacances desitjades o perquè finalitzen els contractes laborals, és inevitable la sensació de comiat d’unes rutines més o menys feixugues que marquen bona part dels mesos de l’any. L’últim despertador a hores intempestives, l´últim llevar-se a corre-cuita amb somnambulisme cerebral, el darrer embús exasperant a l’accés de la gran ciutat, l’última carmanyola amb paella de fa dos diumenges, l’última reunió que s’allarga inexplicablement... I el que esteu llegint ara mateix: l’últim article que tinc el plaer d’escriure a NacióDigital.

Me’l prenc així perquè, a hores d’ara, ningú pot garantir-nos que, quan arribi el setembre, tinguem ocasió de retrobar-nos. Qui ens pot assegurar que la Guàrdia Civil no haurà irromput a la redacció d’aquest diari digital per acollir massa opinions sobiranistes? Com sabem que el Constitucional no anul·larà el domini naciodigital.cat i el govern aplicarà la suspensió de l’autonomia virtual? En qualsevol cas, ha estat un autèntic privilegi comptar amb aquest espai quinzenal per fer justament el que se’m va encarregar. La consigna d’en Ferran Casas va ser clara: "Escriu sobre el que vulguis. Els teus temes, el teu to, el teu estil". No hauria sabut fer-ho d’altra manera.

Durant aquests mesos he provat totes les postures en el contorsionisme de l’articulista. He escrit de bon matí i entrada la matinada. Amb unes copes de més i amb una sobrietat exemplar. De vegades m’hi he posat amb el cor encongit i també amb una mena d’eufòria continguda. He conviscut amb articles que s’escrivien sols d’una tacada i d’altres que feien transcórrer hores i hores abans d’arribar al punt i final. He pres notes en llibretes rebregades, estrips de paper i he enregistrat ridícules notes de veu per recordar una frase inspirada. Sempre exhaurint l’hora de termini –mil disculpes, companys de tancament-, sempre lamentant no haver-hi dedicat uns minuts més   

No concebo l’escriptura d’articles sense un cert neguit. Em quedarà el dubte de saber què és més interessant; el que he publicat o tot allò que he decidit no escriure. Tinc una satisfacció moderada amb els articles que s’han pogut llegir, i una curiositat infinita sobre la reacció que provocarien els que mai veuran la llum. Diguem-li autocensura o, millor, autoconsciència. Aquí deixo textos que m’han permès adreçar-me a lectors en general i fer picades d’ull en particular. Convidaria a rellegir-los si no fos perquè m’estimo més que gaudim del que cada dia ens ofereix aquest portal que tan bé m’ha acollit. Assumir la redacció d’articles amb regularitat m’ha permès entendre la grandesa d’aquest ofici. I a NacióDigital n’hi trobareu de sobres. Bones vacances a tots. I bons articles per a tothom.