Hi ha missatges que es desacrediten només pel fet d'existir i n'hi ha que es desacrediten per qui els diu. O tot a la vegada. Aquests darrers dies, hem pogut veure el darrer episodi dels fantasmes de l'integrisme més caspós, el de la plataforma ultra-catòlica HazteOír, uns especialistes en proferir exabruptes. Això sí, de forma molt educada, però sempre mancats de la moral que asseguren que veneren. "Que no te engañen", diuen, com a colofó de la tradició cavernícola dels qui encara no han après que a l'escola ja no es canta el Cara al sol, o que els professors només usen el regle per fer línies rectes, o que hi ha assignatures que propaguen les bondats de l'ètica, lluny d'una catequesi marcial.

A dia d'avui, els lemes contra els transsexuals del polèmic autobús d'HazteOír no haurien ni tan sols d'existir. De fet, l'autobús no hauria de circular, perquè ja som prou grans com per haver tingut temps d'eradicar aquesta mena de trastorns i sociopatologies. Ben avançat el segle XXI, com a societat no hauríem de tolerar ni la ideologia del formol, ni les xinxes de la memòria, ni aquesta mena de cul-de-sac on hi van a parar les pitjors rampoines del conservadorisme més ranci, friqui i reaccionari.
 
Aquest autobús de la vergonya és el darrer reducte d'una minoria que ja no té espais on fer-se sentir. Per això criden, perquè no tenen cap altra opció, i perquè saben que són d'un món que fa temps que es va extingir. Nosaltres n'hauríem de prendre nota, perquè la polèmica ha posat en primer pla l'inexplicable, mentre les xarxes bullen i ens demostrem que encara no hem après a silenciar-los. La seva indignitat no mereix ni un una sola finestra en aquest món ultra-connectat on tots tenim pressa. I la millor forma de combatre aquesta intolerància repulsiva hauria de ser, només, el dit acusador de la ignorància.