Ara que els poders -limitats- que concedeix el sistema autonòmic es ridiculitzen per una part de l'independentisme, com si l'autogovern falcat durant dècades fos una conquesta menor de la qual se'n pot prescindir en un mentrestant que no té data de caducitat, resulta contracultural posar en valor competències amb rang com la de disposar d'una policia pròpia. De fet, l'únic aspecte positiu de la inestabilitat manifesta a la cúpula dels Mossos d'Esquadra -accentuada amb la destitució del comissari en cap, Josep Maria Estela- és que obre la porta a debats com el de la necessària actualització del funcionament del cos, sotmès periòdicament a escrutini, ja sigui pel paper incòmode durant el procés o pel protagonisme en desnonaments com a policia judicial.

A Interior ha esclatat una crisi mal segellada, perquè la substitució del major Josep Lluís Trapero exigia un relleu amb recorregut. La destitució d'Estela deixa en mal lloc el conseller Joan Ignasi Elena, principal responsable dels dos moviments i titular d'orientar el bon govern de la policia catalana. El conseller no ha trobat la manera d'espolsar-se l'ombra de les "ingerències polítiques" que denunciava l'oposició aquest dilluns, discurs que pot trobar ancoratge en les paraules escrites en el seu comiat pel comissari en cap, que va posar el focus en la demanda de la "màxima neutralitat política" en el funcionament dels Mossos. Si el Govern de Pere Aragonès necessitava calma en l'agenda política per perseguir un relat d'estabilitat després del trencament amb Junts, ha ensopegat amb la primera pedra. ERC patirà al Parlament: pesarà durant dies el desgast a Interior, mesclat amb el debat nebulós dels pressupostos.

Quan en cinc anys passen pel timó de la policia cinc comissaris diferents, l'autocrítica és necessària. Li pertoca fer-la a ERC fer-la ara. El Govern ha admès que la situació viscuda "no és desitjable", primer pas per a una explicació completa, que només pot arribar per boca d'Elena al Parlament. Per què Interior ha preferit conservar Eduard Sallent i Pere Ferrer per davant d'Estela? Quina concreció té la "mesquinesa" denunciada pel ja excomissari en cap? El discurs de la necessària feminització de la policia catalana permet justificar tants cops de volant? Són preguntes que reclamen respostes.

Elena, el nom escollit per ERC per aplicar el viratge que pretenia en les polítiques de seguretat, tenia un encàrrec complicat: fer compatibles transformacions estructurals -la perseguida revisió del model policial que es debat al Parlament- amb relleus a la cúpula policial que encetessin l'etapa posterior a Trapero. Tot plegat, fent-ho harmònic amb la CUP com a soci d'investidura, que també tenia prioritats en la carpeta d'Interior. Sense els anticapitalistes a l'equació i consumada la solitud parlamentària que implica el divorci amb Junts, una nova crisi als Mossos obliga Interior a no tornar a errar.

Perquè és legítim que Elena tingui un pla i el vulgui executar, amb matisos substancials respecte als seus predecessors. Un conseller té potestat per aplicar directrius polítiques sempre que no interfereixin en el funcionament ordinari de la policia. Interior ha de poder decidir quines eines tenen a la seva disposició els antiavalots o quina manifestació ha de ser reubicada -com va passar amb els talls de la Meridiana- sense entrar a la cuina dels dispositius d'ordre públic. I, de la mateixa manera que la conselleria disposa de la capacitat per nomenar càrrecs o incentivar la presència de dones a l'estructura de direcció, no seria pertinent que interferís en decisions que corresponen als comandaments policials. Les fronteres són clares. El problema del cas Estela per al conseller és que s'ha generat la percepció que hi ha més porositat en aquestes fronteres de la que seria tolerable. I les percepcions no són certeses, però condicionen el judici. D'aquí la urgència de les explicacions públiques.

Els Mossos han de preservar la seva autonomia sabent-se governats. Evidentment, ben governats. És l'autoexigència que s'ha d'aplicar el Govern d'Aragonès si pretén no enfangar-se en el terreny pantanós en què es pot convertir la legislatura.