El passat dilluns 15 de maig es va celebrar al Parlament Europeu a Brussel·les una conferència Beyond Growth, on durant tres dies més de 5.000 acadèmics i acadèmiques, activistes i policymakers es van reunir per parlar del futur d’Europa més enllà del creixement econòmic. Durant la conferència, organitzada per una vintena de parlamentaris del grup dels verds, es va parlar sobre les friccions que genera el model de creixement econòmic actual, els límits necessaris al consum de recursos i les polítiques per la transició a un model més sostenible socialment i ecològicament.
La conferència s'emmarca dins del moviment de Degrowth i Postgrowth, un corrent de pensament econòmic que va sorgir a França als anys 70. Aquesta teoria econòmica advoca per societats on el benestar humà i planetari és al centre i critica el sistema capitalista global que persegueix el creixement econòmic a qualsevol cost, inclosa l’explotació dels humans i la destrucció del medi ambient. Per a assolir aquest nou sistema, els defensors i defensores de Postgrowth demanen més redistribució - tant de riquesa com de recursos -, una reducció de la mida de l’economia global, respectar els límits planetaris i un torn cap a valors com les cures, la solidaritat i l’autonomia. Degrowth defensa un decreixement controlat del PIB dels països rics (majoritàriament els del nord global) per tal de reduir la pressió a què sotmetem el medi ambient amb les nostres activitats, mentre que els països pobres (majoritàriament al sud global) segueixen un creixement moderat. Postgrowth seria la destinació final, un sistema econòmic oposat al capitalisme - obsessionat amb el PIB com a únic indicador de prosperitat -, i que assegura el benestar humà dins dels límits planetaris; una economia estable compatible amb els cicles dels ecosistemes.
Aquesta, però, és una postura poc coneguda en l’esfera política, on la majoria defensen un creixement verd (green growth en anglès). Els defensors del green growth creuen que els efectes del canvi climàtic es poden mitigar amb una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GHG en anglès) a través de noves tecnologies més eficients. Argumenten que les emissions de la producció de països del nord global s’han reduït en les últimes dècades, tot i l’augment del PIB, i això es deu a una millora de la tecnologia. Defensen que un creixement econòmic sostenible dins del sistema capitalista és possible. Segons els defensors d’aquesta postura, el PIB pot continuar creixent mentre les emissions es redueixen - fenomen que es coneix com a decoupling -, trencant la històrica associació entre creixement econòmic i emissions.
Però centrar-nos únicament en els nivells d’emissions de GHG és enganyós, ja que només ens dona informació sobre un problema, mentre que n'ignora altres igualment importants, com l’acidificació dels oceans, la pèrdua de biodiversitat o la contaminació química. El green growth defensa un creixement econòmic sostenible mitjançant la descarbonització de l’economia. Però encara que reduíssim les emissions i aconseguíssim una producció totalment verda, si continuem produint i consumint més en termes absoluts traspassarem els límits planetaris abans de finals de segle.
Per una altra banda, l’evidència ens mostra que aquesta reducció d’emissions només ha ocorregut en contextos de decreixement del PIB (per exemple, les que es van registrar durant la crisi financera i la pandèmia de la Covid suposen quasi un 80% del total de reduccions de les últimes dues dècades a França). De fet, avui en dia l’augment en la producció i el consum dificulta la disminució de les emissions. La defensa del green growth sovint també oblida un punt important: vivim en una economia global i compartim un únic planeta. Tot i que pugui semblar que els països rics han disminuït les emissions produïdes en els seus països gràcies a la tecnologia, si tenim en compte el nivell d'emissions dels productes que consumeixen els seus habitants aquest continua sent massa elevat. Això es deu al fet que el consum de mercaderies importades d'altres països més pobres generen moltes més emissions des de la producció fins al transport. A més, no podem oblidar que el nivell d’emissions per càpita no es distribueix igual entre totes les persones; només el 10% més rics del món són responsables de quasi el 50% de les emissions globals.
Degrowth i Postgrowth presenten una alternativa al model econòmic actual, un futur amb societats enfocades en el benestar humà i planetari, amb economies obertes i locals i una redistribució més equitativa dels recursos a través de noves institucions democràtiques. Per a aconseguir-ho, no se centren únicament en la descarbonització de l’economia, sinó que presenten una bateria de propostes que van des d’una redistribució de la riquesa a través de salaris mínims i màxims, un redisseny del consum promocionant els serveis comunals i prioritzant la cobertura de les necessitats bàsiques (aliment, educació, salut, habitatge i participació) de tots els individus, una reducció de la jornada laboral i una descarbonització de l’economia, entre d’altres. Per molts pot semblar una utopia, però els i les més de 5.000 assistents a la conferència Beyond Growth van demostrar que aquesta és la única via per salvar el nostre planeta i la nostra vida en ell abans que sigui massa tard.
Escrit en col·laboració amb la Cristina Ferrer, membre d’Espai 08.
La conferència s'emmarca dins del moviment de Degrowth i Postgrowth, un corrent de pensament econòmic que va sorgir a França als anys 70. Aquesta teoria econòmica advoca per societats on el benestar humà i planetari és al centre i critica el sistema capitalista global que persegueix el creixement econòmic a qualsevol cost, inclosa l’explotació dels humans i la destrucció del medi ambient. Per a assolir aquest nou sistema, els defensors i defensores de Postgrowth demanen més redistribució - tant de riquesa com de recursos -, una reducció de la mida de l’economia global, respectar els límits planetaris i un torn cap a valors com les cures, la solidaritat i l’autonomia. Degrowth defensa un decreixement controlat del PIB dels països rics (majoritàriament els del nord global) per tal de reduir la pressió a què sotmetem el medi ambient amb les nostres activitats, mentre que els països pobres (majoritàriament al sud global) segueixen un creixement moderat. Postgrowth seria la destinació final, un sistema econòmic oposat al capitalisme - obsessionat amb el PIB com a únic indicador de prosperitat -, i que assegura el benestar humà dins dels límits planetaris; una economia estable compatible amb els cicles dels ecosistemes.
Aquesta, però, és una postura poc coneguda en l’esfera política, on la majoria defensen un creixement verd (green growth en anglès). Els defensors del green growth creuen que els efectes del canvi climàtic es poden mitigar amb una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GHG en anglès) a través de noves tecnologies més eficients. Argumenten que les emissions de la producció de països del nord global s’han reduït en les últimes dècades, tot i l’augment del PIB, i això es deu a una millora de la tecnologia. Defensen que un creixement econòmic sostenible dins del sistema capitalista és possible. Segons els defensors d’aquesta postura, el PIB pot continuar creixent mentre les emissions es redueixen - fenomen que es coneix com a decoupling -, trencant la històrica associació entre creixement econòmic i emissions.
Però centrar-nos únicament en els nivells d’emissions de GHG és enganyós, ja que només ens dona informació sobre un problema, mentre que n'ignora altres igualment importants, com l’acidificació dels oceans, la pèrdua de biodiversitat o la contaminació química. El green growth defensa un creixement econòmic sostenible mitjançant la descarbonització de l’economia. Però encara que reduíssim les emissions i aconseguíssim una producció totalment verda, si continuem produint i consumint més en termes absoluts traspassarem els límits planetaris abans de finals de segle.
Per una altra banda, l’evidència ens mostra que aquesta reducció d’emissions només ha ocorregut en contextos de decreixement del PIB (per exemple, les que es van registrar durant la crisi financera i la pandèmia de la Covid suposen quasi un 80% del total de reduccions de les últimes dues dècades a França). De fet, avui en dia l’augment en la producció i el consum dificulta la disminució de les emissions. La defensa del green growth sovint també oblida un punt important: vivim en una economia global i compartim un únic planeta. Tot i que pugui semblar que els països rics han disminuït les emissions produïdes en els seus països gràcies a la tecnologia, si tenim en compte el nivell d'emissions dels productes que consumeixen els seus habitants aquest continua sent massa elevat. Això es deu al fet que el consum de mercaderies importades d'altres països més pobres generen moltes més emissions des de la producció fins al transport. A més, no podem oblidar que el nivell d’emissions per càpita no es distribueix igual entre totes les persones; només el 10% més rics del món són responsables de quasi el 50% de les emissions globals.
Degrowth i Postgrowth presenten una alternativa al model econòmic actual, un futur amb societats enfocades en el benestar humà i planetari, amb economies obertes i locals i una redistribució més equitativa dels recursos a través de noves institucions democràtiques. Per a aconseguir-ho, no se centren únicament en la descarbonització de l’economia, sinó que presenten una bateria de propostes que van des d’una redistribució de la riquesa a través de salaris mínims i màxims, un redisseny del consum promocionant els serveis comunals i prioritzant la cobertura de les necessitats bàsiques (aliment, educació, salut, habitatge i participació) de tots els individus, una reducció de la jornada laboral i una descarbonització de l’economia, entre d’altres. Per molts pot semblar una utopia, però els i les més de 5.000 assistents a la conferència Beyond Growth van demostrar que aquesta és la única via per salvar el nostre planeta i la nostra vida en ell abans que sigui massa tard.
Escrit en col·laboració amb la Cristina Ferrer, membre d’Espai 08.