Estem assistint en directe a un greu daltabaix social, no només des d’una perspectiva econòmica un capitalisme salvatge aixafa el que sigui i a qui sigui per obtenir beneficis, sinó a una manca de comunicació i coneixement de causes que ens porta a una greu situació com a societat.

L’educació s’utilitza com a arma política, es reformula i desmunta el sistema educatiu a poc a poc, inexorablement. I ens trobem ara en una societat amb un nou analfabetisme. Es perden competències, assignatures es guanya -o no- en funcionalitat per a la productivitat, al lloc que ens pertoca socialment, però es mata l’esperit crític i analític. 

L’individualisme es promociona, es referma i la competència per béns materials, la supervivència es busca en solitari, en família nuclear com a màxim. Es treballa perquè la comunitat no sigui una suma d’interessos sinó simplement una quantitat per comptabilitzar en esdeveniments.

Així, la solitud i la manca d’esperit crític permeten que la ignorància i la ineptitud es consolidin en els cercles de poder. L’estupidesa orgullosa, la fatxenderia s’instal·la, i sembla que exitosament, i produeix desigualtats, pobresa, racisme, misogínia... mentre les persones lluiten per sobreviure aïlladament i es desenvolupa tolerància davant les desigualtats. Tot plegat ben adobat amb televisió porqueria i xarxes socials que intoxiquen, donant una falsa aparença de pluralitat en la tria quan és només quantitat diversa d’un mateix producte.

La malícia d’ignorants que governen per justificar la injustícia és alta, tenim exemples recents: Ayuso justificant les agressions sexuals de “l'artista espanyol més universal” com a arma llancívola contra les esquerres. O un altre: Donald Trump i la seva altivesa davant de Groenlàndia quan afirma que “No sé qui és, no en sé res, però tindrà un gran problema” del primer ministre groenlandès mostrant la superba ignorància que acostuma.

Aquesta malícia ha creat escola, volen guanyar els ignorants, els que no paguen impostos, els agressors, els babaus que pensen que són iguals que els poderosos. Els fan creure que l’interès privat dels beneficis és l’interès general de la societat i deseducant, desempoderant, creant mentides han aconseguit desmuntar una part important de la crítica social.

Ens cal reconnectar, crear comunitat real, enfortir-la establint noves relacions socials, relacions d’igualtat. Cal recuperar l’esperit col·lectiu i donar-hi valor. L’interès comú el crea la comunitat, no el poder. 

Deia Montaigne que “la ximpleria i el desordre mental no són coses que es puguin curar amb un avís” i apel·lava a la instrucció, a l’aprenentatge a una “educació llarga i constant”. L’educació i la comunitat conscient curen aquesta malaltia social. La consciència davant l’estupidesa crea espais sòlids de resistència davant les violències i les desigualtats. Compartir, debatre, identificar-se amb la comunitat cura i dona eines crítiques i de presa de consciència.