
ARA A PORTADA
-
-
Els nous pisos promesos de la Generalitat a Barcelona: 600 en marxa, 1.200 sense calendari David Cobo
-
Un terratrèmol de magnitud 8,8 a la costa de Rússia fa activar les alertes per tsunami a diversos països Marc Orts i Cussó
-
-
«El terratrèmol més gran dels últims 14 anys»: què pot passar amb el tsunami al Pacífic? Lluís Girona Boffi

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Tan sols dos punts dels 110 fan una referència, molt tèbia, a les autonomies. El 21 es compromet a "seguir construint l'Espanya de les autonomies". En el 98, els socialistes propugnen un pacte d'Estat "per millorar el sistema de finançament". Catalunya no hi és enmig de 110 mesures sobre "l'Espanya que volem". I en aquesta absència hi ha la demostració de la importància cabdal que la carpeta catalana té en aquests moments en la política espanyola.
Els estrategues de la Moncloa creuen que d'aquest tema, del "nostre", no en trauran or. Qualsevol cosa que es digui, generarà problemes interns. Pedro Sánchez lliura una pugna encara per resoldre amb una part rellevant dels barons. Al sud, una Susana Díaz molt afeblida, encara resisteix. D'altres, com Javier Lambán a l'Aragó o Fernández Vara a Extremadura, esperen el seu moment i representen la versió més unitarista del socialisme espanyol. Al PSOE, els més "sensibles" envers la descentralització són els que prefereixen ni esmentar el tema.
Però aquesta absència el que mostra realment és que l'esquerra hispànica no té un projecte d'Estat enfront el model propugnat per PP, Ciutadans i Vox. La idea d'Espanya serà un dels grans temes presents d'aquesta campanya, però cap força política d'abast estatal podrà enarborar un projecte atractiu i inclusiu per un estat nacional com la pell de brau del segle XXI. Mentre la dreta es quedarà afònica parlant contra l'anti-Espanya, l'esquerra majoritària optarà, malgrat els seus eslògans -quina paradoxa!- per no parlar de l'Espanya que vol.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.