Albert Rivera no va descartar ahir un pacte amb Podemos als ajuntaments catalans si Pablo Iglesias aclareix que estan en contra de la independència. El líder de Ciutadans fins i tot es va referir a la possibilitat d’arribar a acords amb Unió Democràtica si el partit que encara lidera Josep Antoni Duran i Lleida no fa el salt i decideix no moure’s del catalanisme autonomista.

Fa temps que dirigents del PP demanen un bloc unionista a Catalunya que talli l’esperança secessionista. Per ara aquestes esbravades no han anat més enllà de la saliva. A partir de les eleccions del 27 de setembre prendran més cos. Si les forces polítiques partidàries de la independència no guanyen en vots i en escons, és possible que l’unionisme es mogui i es remogui per estructurar un govern d’unitat patriòtica. Amb la idea de salvar Espanya com a ariet. Però és inversemblant que la crida a la salvació de la pàtria pugui excitar el PSC, Iniciativa o el mateix Podemos perquè facin pinya amb Ciutadans o el Partit Popular.

Si el PSC i, sobretot, Iniciativa donessin prioritat al patriotisme espanyol entelat de constitucionalisme, les seves files esclatarien. No és gaire temerari preveure que l’opció unionista amb Ciutadans i el PP com a companys d’excursió podria acabar trencant Iniciativa i desconjuntaria encara més el PSC. Per això, si els partits contraris a la independència guanyessin les pròximes eleccions al Parlament, l’acord seria inviable i la jugada següent més lògica acabaria sent una nova convocatòria electoral.

En aquelles noves eleccions els partits independentistes haurien de canviar d’estratègia.  No tindria cap sentit tornar a presentar-s’hi amb les mateixes sigles i divisions després d’una derrota. Per repetir-la. Aquesta és una eventualitat que també podria concretar-se en el cas que els partits independentistes obtinguessin la majoria parlamentària. És raonable pensar que si Artur Mas guanya les eleccions amb menys de 50 diputats, l’actual president de la Generalitat es consideri de nou desautoritzat per les urnes. Si ara Mas té moltes dificultats per vèncer tots els obstacles que volen liquidar el procés sobiranista, encara en tindrà més i se sentirà més insegur amb menys suport popular. Si Convergència –amb Unió o sense- perd les eleccions i les guanya Esquerra Republicana, l’escenari serà semblant. Una de les dues opcions polítiques que ha de forçar el procés, Convergència Democràtica, hauria quedat desgastada, escapçada i desconcertada. Amb tant de plom a les ales, la possibilitat de tornar a convocar eleccions amb un canvi d’estratègia en les opcions independentistes tampoc no sembla ara cap excentricitat.

Totes aquestes projeccions donen força a la idea de repetir eleccions després del 27-S. En uns moments tan convulsos com els que vivim les boles de vidre serveixen de ben poc. És cert que poden passar més coses. Com també ho és que la fórmula que han trobat els partits independentistes per encarar les eleccions del setembre és extremadament fràgil. I les grans decisions demanen força, cohesió i solidesa. Una força, una cohesió i una solidesa que ara són incapaços d’assumir.