Per què Duran Lleida fa el que fa? Llanço quatre hipòtesis i les objeccions corresponents:

Hipòtesi 1. Duran ja té pactat amb el govern espanyol el contingut d’una oferta suficientment generosa com per esquerdar el bloc sobiranista, oferta que Mariano Rajoy posarà sobre la taula en el moment oportú i que, a Catalunya, capitalitzarà el líder d’Unió en solitari. Artur Mas es veu obligat a incloure la fòrmula Rajoy-Duran en una consulta tipus test tolerada per l’Estat i això impedeix la victòria del “sí”.

Objecció: qualsevol oferta seductora seria bloquejada abans de néixer pel sistema mediàtic madrileny, la tecnoestructura de l’Estat i els barons territorials de PP i PSOE. Rajoy no té marge de maniobra.

Hipòtesi 2. Duran està preparant el terreny per deixar la política i ingressar en el circuit dels grans consells d’administració o els grans bufets, seguint l’estela d’altres exdirigents de CiU però amb un relat coherent amb la seva trajectòria. Formula una tercera via que sap que és impossible, i davant la no-resposta de l’Estat, encongeix les espatlles, obre els braços i diu. “Jo ho he intentat però no me n’he sortit; no crec ni en la independència ni el manteniment de l’status quo, i davant l’evidència que han guanyat els extrems, declaro que no vull ser còmplice del xoc de trens. Deixo la política”.

Objecció: Duran és un animal polític, no sap viure lluny de la política.

Hipòtesi 3: Duran està preparant el seu futur polític en la Catalunya independent. Formula una tercera via que sap que és impossible, i davant la no-resposta de l’Estat, encongeix les espatlles, obre els braços i diu: “Jo he intentat fins al final una solució negociada que no impliqués la ruptura amb Espanya, però amb profunda tristesa i dolor he arribat al convenciment que això és i serà impossible, per tant, fidel als principals i ideals d’Unió Democràtica de Catalunya i de Manuel Carrasco i Formiguera, anuncio que demanaré el sí a la independència”. El moviment de Duran acaba de decantar les franges més moderades del catalanisme i esdevé decisiu en la victòria del “sí”. Duran esdevé pare de la nova pàtria i, amb Mas retirat de la política en compliment del seu compromís de no tornar-se a presentar, es converteix en líder del gran partit conservador postindependència.

Objecció: efectivament és un moviment coherent amb els principis i ideals d’Unió, però no ho és amb els lligams i interessos de Duran amb l’establishment català i espanyol.

Hipòtesi 4: Duran simplement està fent el que li mana el Pont Aeri, sense cap altre càlcul que continuar servint els interessos als quals ha servit sempre. I sap que si s’estavella pel camí, mai no li faltarà un plat a taula.

Objecció: Duran és un gran animal polític i té personalitat, agenda i idees pròpies, reduir la seva figura només a un simple empleat del Pont Aeri ni és just ni serveix per interpretar els seus moviments.

Quina de les quatre és la bona? Honestament, no en tinc ni idea. La veritat és que les quatre hipòtesis em semblen versemblants, però si em poseu la pistola al pit i em feu apostar, jo dic que és la segona.