Ha començat abruptament l'era post-Messi. Sortida diferida des de l'anunci de l'estiu passat. Aquesta crisi ha d'esdevenir una oportunitat. El Messicentrisme dels darrers anys era la grandesa i, alhora, la feblesa del Barça. De l'hiperlideratge al joc d'equip, del talent individual al talent de conjunt. I el nou 10 segurament està entre els joves del planter.

Messi és la suma del seu talent innat i dels més de 20 anys al Barça, dels 13 als 34. Aprenent des de la Masia, per totes les categories fins a ser titular indiscutible del primer equip. La seva història personal i futbolística és la sinergia del pòsit del joc del Barça, dels companys del Dream Team, del joc cruyffista, del mestratge de Guardiola i de Luís Enrique.

La crisi actual no és només esportiva sinó econòmica. Ara la resposta és institucional i dels socis, els propietaris, per arrossegar de nou cap a la il·lusió, a la complicitat al món culer. La pandèmia també ha afectat al Barça com en totes les esferes privades i públiques. I ha obert de bat a bat els grans reptes de l'esport, dels clubs a nivell local, nacional com mundial.

El Barça pot continuar sent propietat dels socis o ha d'esdevenir societat anònima per ser competitiva en una escalada sense límits a escala planetària? Enguany el Barça complirà 122 anys d'història des de la seva creació per aquells joves industrials amb Hans Gamper al davant.

Segons l'últim cens lectoral els socis propietaris són 141.846 persones, el 93% residents a Catalunya, el 4% a Espanya i 3% fora de l'estat espanyol. Amb una distribució per tota la geografia catalana amb un pes dels socis important a la ciutat de Barcelona. El 73% són homes i 27% són dones. Milions de seguidors, de culers per a tot el món. Més de 1800 penyes escampades arreu.

La major part dels grans clubs del futbol del món han anat passant a societat anònima. Continuar sent propietat dels socis vol dir tenir consciència de les responsabilitats, de les complexitats al costat de la grandesa que l'ha fet més que un club. Sí, només és un club per un equip de futbol de primera, seria potser millor instrumentalment passar a societat anònima.

El FCB, els culers, han de valorar molt altres aspectes i ser conscient de la realitat socioeconòmica i geopolítica dels grans equips de futbol del món. La gran majoria ja no estan en mans dels socis sinó de fons d'inversió, d'empresaris vinculats a emirats àrabs, americans, xinesos, o grans empresaris de sectors econòmics punters.

La governança democràtica del F.C. Barcelona és un valor, però fa que la gestió sigui difícil. Els clubs dels socis són més semblants a la política que a les empreses on està clar qui és la propietat, el poder. La major part dels presidents i de les juntes del FCB al llarg de la història han sigut i són empresaris. Per accedir a la candidatura has de presentar avals milionaris que no estan en mans de la majoria dels socis.

Els socis voten president amb una junta i li atorguen el poder per la gestió i les assemblees fan el control i, molt ocasionalment, referèndums. El rendiment de comptes i la comunicació constant entre la junta i els socis i culers sempre és el més difícil. La transició Laporta a Sandro Rosell, o, ara, de Bartomeu a Laporta, són exemples, però al llarg de tots els anys de vida del club sempre ha sigut així. Recordem temps d’en Nuñez i Gaspar. Cal també obrir el debat de la millora de la Governança del Barça i de la participació dels socis, dels simpatitzants.
 
El F.C. Barcelona té elements diferencials que el fan més que un club. El primer la catalanitat, la defensa de Catalunya, de la seva cultura i llengua. La voluntat explícita, reiterada en el temps, malgrat les adversitats, de ser ambaixadors al món de Barcelona i de Catalunya. Ha format part de l'ADN de la institució. Òbviament aquest fet ha comportat i comporta confrontacions político-esportives-socials.

No oblidem l'assassinat per part del feixisme espanyol el dia 6 agost del 1936 del president Sunyol, l’afer Di Stefano, les acusacions i presó del president Rosell posteriorment absolt, o el paper del Barça durant el procés a Catalunya els darrers anys.

L'altre element important diferencial del FCB és que va més enllà del primer equip de futbol masculí de primera. Des del 2016 la secció de futbol femení ha esdevingut professional al costat de les quatre seccions històriques: bàsquet, handbol, hoquei-patins i futbol sala. I més de 10 seccions no professionals d'altres esports, inclòs l'esport adaptat i sobretot els equips infantils i juvenils. I la Masia. I la Fundació del Barça, on el 0,7% dels ingressos del club van destinant a projectes socials d'esport inclusiu, local o mundial.

Si el FCB vol continuar en mans dels socis, aquests i la junta votada, han de gestionar junts les etapes de glòria i de crisi. Rellegir la història del club ajuda a tenir perspectiva.
Les etapes de glòria: 1920-1930 d'Alcántara i Samitier, l'etapa Kubala (1951-1958), el temps d'Helenio Herrera, l'etapa Cruyff com a jugador o com entrenador del Dream Team, les etapes dels entrenadors Guardiola i Luis Enrique, la grandesa dels anys del millor jugador de la història del futbol, Lionel Messi.

Les etapes de crisi: els anys entorn de la Guerra Civil i la postguerra, l'etapa de desert d'encerts 1961-1972, les crisis judicials del president Nuñez, les fractures dins la primera junta del president Laporta, l'empresonament del president Rosell, la crisi de credibilitat de la gestió del president Bartomeu, la mort de Tito Vilanova, la crisi econòmica actual i la sortida de Messi.

Les victòries i les derrotes, les glòries i les crisis s'han de comprendre i administrar. El Barça ha de garantir lideratge, tranquil·litat institucional, bona gestió, transparència, comunicació interna i externa solvent, continuada, recuperació econòmica i inversió amb bon joc a curt i mitjà termini en tots els equips femenins i masculins i construcció d'ambició, rigor i passió en el primer equip de futbol masculí. La prudència en la gestió econòmica ara és imprescindible.

El president Laporta i la junta actual han d'assumir la valentia d'aquesta etapa, conservadorisme i ambició esportiva i de club junt, preservant els valors. Tornar a confiar en els nois de la Masia (potser ara també caldrien noies) pot ser una clau que ha demostrat en el passat molts èxits.

Ara compromís col·lectiu i paciència en la transició cap a un equip jove de futbol amb l'acompanyament dels capitans: Piqué, Busquets, Jordi Alba, Sergi Roberto. Gerard Piqué és un jugador clau en aquesta transició i pot exercir un lideratge de club i d'equip dins el camp i socialment. Confiança i continuïtat de Pedri, Ansu Fati, Eric Garcia, Araujo, Nico González, Riqui Puig, Óscar Mingueza. I creixement, protagonisme de De Jong, (el nou Xavi), Depay,  Griezmann, Ter Stegen, Neto. Decidir la continuïtat i/o l'encaix de Dembelé, Coutinho, Braithwaite i Agüero.  Hi ha talent, equip.

Koeman ha d’assumir una nova estratègia sense Messi, fer créixer  les individualitats dels jugadors i construir un joc d’equip efectiu. Serà jutjat per això. Tècnica, passió, ambició, treball i visió de conjunt. Els nous líders sortiran ben aviat. Aspirem a tenir un nou 10 entre els jugadors de la casa. O de fer el Barça l'equip 10, temut en el camp, respectat pel joc i pel club.

La sortida de Messi ens obliga a fer sense ell aquesta transició que calia fer igualment. Les crisis poden ser el final, el declivi, la mediocritat o tornar a recomençar amb aires nous. La fortalesa del sentiment Barça és l'antídot del fracàs.