Lluís Rabell li tira l’ham a ERC perquè, després del 27-S, s’incorpori a un pretès govern d’esquerres. Lluís Rabell no té en compte que no hi ha una "llista" d’ERC incrustada en la candidatura de Junts pel Sí, sinó que hi ha una llista que representa el moviment popular per la independència i que inclou representants dels partits que hi aposten. Quins serien els diputats d'ERC que pujarien al barco autonòmic encara una vegada més? Els militants? Els heu comptat? Amb això es creu possible una majoria d’esquerres? Cada dia que passa més formacions espanyoles adverteixen que no hi haurà pacte fiscal, no hi haurà singularitat, no hi haurà "privilegis", etc., i això val per quan es retoqui la Constitució sense tocar els deu manaments inicials. Estem parlant d’alguna cosa que passarà d’aquí a dos, tres, quatre anys. És d’esquerres frenar un procés democràtic de ruptura a canvi d’esperar promeses que les declaracions desmenteixen cada dia que passa?

Si agafem el manual, Catalunya sí que es Pot té un comportament lerrouxista. El lerrouxisme, simplifico, va ser un moviment republicà emparat per Madrid que tenia per objecte separar els obrers i sobretot els obrers immigrants dels objectius del catalanisme hegemònic. Amb la promesa de radicalitat encesa es mantenia els obrers fora de l’òrbita d’un catalanisme emergent que a Madrid posava tothom nerviós. Amb totes les mutacions que corresponen a un segle després, aquesta candidatura pretén fer el mateix: treure-li gruix obrer –la consigna de classe—a un catalanisme hegemònic que avui planteja una ruptura completa que a Madrid posa tothom nerviós. La història es repeteix. Ho vulguin o no els candidats del Sí que es Pot, perquè no vull dubtar de la bona fe d’alguns. El joc de plantejar Mas com el campió de les politiques neoliberals i mai com a persona enfrontada a l’Estat és lerrouxisme en estat pur.

El que ens juguem, em sembla que ja ho he dit, és on continua la partida. O ens n’anem a jugar en minoria a Madrid, esperant una bona voluntat que no existeix, o agafem el poder a Barcelona i tirem endavant un procés que, amb victòria electoral, és imparable.