Alguns dels avenços més rellevants en l'àmbit de la gestió urbana s'han desenvolupat com a resposta a crisis de salut pública. Des de la plaga d'Atenes del 430 aC, que va redefinir les lleis i la identitat de la capital grega, fins a la pesta negra a l'edat mitjana, que va alterar l'equilibri de classes de les societats europees, les crisis de salut pública deixen la seva empremta en les ciutats i les seves polítiques públiques. Avui, la Covid-19 s'uneix a una llarga llista de malalties infeccioses, com la grip espanyola de 1918 o la malaltia del virus de l'Ebola de 2014, que també van deixar cicatrius persistents als espais urbans que les van patir.

A mesura que els governs de tot el món intenten superar la ràpida propagació de la pandèmia, confinant la gent a casa i alterant radicalment la manera com ens desplacem, treballem i entenem les nostres ciutats, és encara una incògnita si aquests canvis perduraran més enllà d'aquesta crisi, i quin aspecte tindrà la vida en el món que ve.

Al mateix temps, les ciutats i els seus ecosistemes d'investigació i innovació impulsen respostes col·lectives compartint dades, coneixement científic i bones pràctiques a través d'iniciatives internacionals com Cities for Global Health, plataforma impulsada per Metropolis i altres grans xarxes de ciutats, amb la voluntat de facilitar als gestors públics locals accés a experiències de primera mà d'arreu del món i millorar les seves estratègies de gestió i mitigació de l'actual crisi sanitària.

El 2018, Barcelona es va convertir en la primera ciutat del món a implementar una estratègia de diplomàcia científica, posicionant el potencial del seu ecosistema de coneixement i innovació com un bé públic global. Amb el suport dels principals centres de recerca, universitats, organitzacions sense ànim de lucre, startups, empreses i institucions públiques, a SciTech DiploHub, Barcelona Science and Technology Diplomacy Hub, hem posicionat Barcelona com un laboratori global de diplomàcia científica i tecnològica per fer front als grans reptes que compartit amb d'altres ciutats i països.

Però com poden altres ciutats desplegar les seves estratègies de diplomàcia científica per fer front a crisis de salut global? Quines iniciatives i polítiques s'estan desenvolupant a nivell local com a resposta al brot de la Covid-19? Com poden resoldre els gestors i planificadors urbans la tensió entre la densificació –cabdal per a la sostenibilitat ambiental– i la dispersió urbana –essencial per reduir la transmissió de la infecció? Com poden les infraestructures digitals ajudar els governs locals a aprofitar les dades per fer front a l'actual crisi sanitària? Quina és la contribució global dels grups de recerca i empreses de Barcelona vers la pandèmia de la Covid-19?

Per resoldre algunes d'aquestes qüestions, SciTech DiploHub va organitzar el diàleg "Barcelona i la Pandèmia de la Covid-19: el paper de les ciutats globals". Una conferència emmarcada en la sèrie de seminaris online SciDipTalks, que reuneixen alguns dels principals especialistes en salut global, diplomàcia científica, tecnologia i geopolítica d'institucions de primer nivell mundial, per tal d'obrir i aportar anàlisis i coneixements sobre la crisi actual al debat públic.

Segons Emilia Saiz, secretària general de Ciutats i Governs Locals Units (UCLG), les ciutats són a la primera línia de foc de la crisi de la Covid-19. «Les mesures sanitàries sense accés a aigua potable, transport o gestió de residus són molt difícils de mantenir. Els serveis públics locals són l'eix vertebrador de la lluita contra aquesta pandèmia». Saiz creu que les xarxes de ciutats i les associacions de governs locals jugaran un paper clau després de la pandèmia, omplint el buit existent entre els reptes global i el coneixement local. «La diplomàcia de ciutat és una diplomàcia transformadora; hem de garantir que les ciutats estiguin molt més involucrades en el diàleg internacional sobre la gestió de les crisis i de la salut global».

La importància de les infraestructures digitals a nivell local va ser un dels punts que va plantejar Esteve Almirall, director del Centre d'Innovació per a les Ciutats i professor associat de Data Science i Innovació a ESADE Business School. «Les tecnologies digitals i l'anàlisi de dades són fonamentals per agregar informació epidemiològica, assessorar i orientar comportaments, i proporcionar una millor comprensió de la gestió de les crisis de salut pública. Les diferències entre les estratègies de mitigació de països com Espanya o Itàlia d'una banda, i els enfocaments de països com Corea del Sud o Singapur per l'altra, són principalment diferències en la granularitat de la informació i la intervenció». Sense mètodes de recollida de dades fiables, els plans de desconfinament seran molt més difícils d'aplicar. Almirall va emfatitzar que hi ha una «oportunitat única a nivell local per obtenir i utilitzar dades precises que no es pot desaprofitar».

Alfonso Valencia, director del Departament de Ciències de la Vida del Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC-CNS) i director de l'Institut Nacional de Bioinformàtica (INB / ELIXIR-ES), va plantejar la qüestió de l'accés global a les dades i la col·laboració internacional en recerca. «Estem veient una tendència molt positiva cap a la Ciència Oberta i la Diplomàcia Científica a tot el món. Això ens permet accelerar la innovació biomèdica, encetar noves col·laboracions internacionals i compartir errors per millorar els futurs projectes de recerca». La crisi de la Covid-19 ha demostrat que un intercanvi de dades àgil és la base de l'acció en salut pública. S'està reforçant la immediatesa i eficiència en l'obtenció de dades i resultats d'arreu del món, inclosos resultats d'assaigs clínics, estudis observacionals, programes de control i seguiment de malalties, així com informació sobre el virus i les seves seqüències genètiques.

Laura Lechuga, líder del Grup de Nanobiosensors i Aplicacions Bioanalítiques de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), va aprofundir en la seva recerca per desenvolupar una plataforma d'anàlisi diagnòstic de la Covid-19 específica i sensible. Va destacar la importància de les col·laboracions internacionals a través del programa marc europeu Horitzó 2020, així com de la intersecció entre disciplines dins dels ecosistemes urbans com Barcelona. «Tenim la sort d'estar ubicats en un ecosistema del coneixement punter, on tenim l'oportunitat d'interactuar i col·laborar amb hospitals, serveis de genòmica, infraestructures de supercomputació, laboratoris de recerca i empreses privades. La pandèmia de la Covid-19 remarca la importància social de l'evidència científica i la innovació».

Si volem entendre la propagació de les malalties infeccioses i implementar estratègies de mitigació eficaces, hem de mirar cap als ecosistemes i infraestructures urbans. A mesura que el món lluita per adaptar-se a la nova realitat, és imprescindible trobar solucions que creïn metròpolis més resilients i sostenibles. Els reptes globals als quals s'enfronten les ciutats, inclosa aquesta pandèmia, plantegen qüestions fonamentals per al futur de les polítiques públiques i la governança global. Les grans ciutats són espais privilegiats per a transformar el seu coneixement, resiliència i productivitat en progrés global. Són la clau per implementar solucions a reptes que responen a una lògica global però es manifesten a nivell local. Equipades amb ecosistemes científics i tecnològics de primer nivell, no poden ignorar els grans reptes de la humanitat. Ara, més que mai, el món necessita una diplomàcia científica de les ciutats.