La imatge pública del feminisme i, especialment, entorn del dia 8 de març, és urbana. Les dones pageses de Catalunya, durant el segle passat i l’actual han liderat una revolució silenciosa, massa sovint invisibilitzada. L’Associació de Dones de la Vall de la Llémena (municipis de Sant Gregori, Canet d’Adri, Sant Martí de Llémena i Sant Aniol de Finestres, des del Gironès a la Garrotxa), va organitzar una exposició conjuntament amb l’Institut de la Vall, de dones treballadores del segle XX fins a l’actualitat, passat i present, construint el futur.

El territori de la Vall de la Llémena, encara que a prop de la Ciutat de Girona, va ser eminentment pagès fins a la segona meitat del segle XX. La majoria de dones en molt indrets de Catalunya, vivien amb cases de pagès aïllades, amb règim de propietat o masoveria o eren minyones en masos grans o a la ciutat de Girona.

Les dones de pagès durant el segle XX varen viure entre els efectes a distància de les dues Guerres Mundials, del període d'entreguerres, la transformadora Mancomunitat i les efímeres Repúbliques. La Guerra Civil, la postguerra i el llarg franquisme. El seu rol en les unitats familiars al món rural era molt sacrificat i en solitud. Tota la cura de la família era per a elles. La cuina, la neteja de la casa i de la roba a mà, al safareig o a la riera, la cura de tots els membres de la família: nens, adults, persones grans, en la salut i en la malaltia. Parien a casa els fills que arribaven, sense aigua calenta i, fins molt entrat el segle XX, sense llum amb la llevadora. La meva mare, llevadora, va assistir als parts a les cases de pagès de la vall amb la Lambreta o la Vespa fins als anys seixanta, de dia o de nit amb sol o pluja.

Les dones pageses a part de la cura de la família extensa treballaven també amb els homes al camp i amb el bestiar. Elles se n'ocupaven dels pollastres, de les gallines, dels conills. Eren responsables de la planificació d’una economia circular domèstica familiar molt autosuficient.  Les verdures de temporada, els llegums, les patates de l’hort, les conserves, els fruiters, els animals per menjar, la llet de les vaques, ovelles o cabres i la matança del porc omplien el rebost per tot l’any. La farina dels camps de blat a la fleca a fer el pa de pagès que durava més d’una setmana. Poc calia anar a comprar setmanalment.

La majoria de dones de pagès tenien pocs estudis i molta formació pràctica de les tasques de la llar. No tenien ni contractes ni salari assignat i moltes no han tingut pensió. Depenien dels homes per la mobilitat, amb carro, moto o cotxe, posteriorment. Sortien poc, només a festes majors properes, a esdeveniments familiars o veïnals, naixements o enterraments. A missa: els diumenges, la missa del Gall, el Ram i la Setmana Santa. A poc a poc les més joves amb bicicletes i els primers carnets de conduir els anys cinquanta, seixanta començaven a tastar la llibertat de moviments, encara que molt controlades.

Els compradors de bestiar també lligaven trobades entre famílies de pagès per casar heures i pubilles, fills i filles o per trobar minyones per propietaris dels masos grans o per famílies de Girona. Els cotxes de línia de la Vall de Llémena, companyia Teisa, eren molt poc freqüents i el seu ús era per unes poques dones que anaven els dissabtes a comprar a Girona o a vendre al mercat, carregades de cistells de conills, ous o verdures.

El lleure de les dones era únicament de trobades familiars, Festes Majors i les misses. Els homes anaven als cafès dels pobles els dissabtes i diumenges a jugar a cartes. Per a moltes dones de la Vall de la Llémena, la inauguració de la Fàbrica Nestlé a Domeny l’any 1968, va suposar un canvi generacional i de paradigma. Contracte, salari, carnet de conduir, socialització i accés a formació tècnica.

Amb l’arribada de la democràcia, més lentament i selectivament que a les ciutats, les dones pageses comencen a accedir majoritàriament a l’escola. A l’educació secundària i universitària va caldre més temps per incorporar a dones de famílies de rendes més baixes. A l’exposició de les dones amb oficis del segle XX de la Vall de la Llémena al Centre Cívic de Sant Gregori, varem recordar les mestres formades a la República i imaginar que hagués passat amb la lluita per la igualtat de les dones si aquesta hagués continuat sense la Guerra Civil i el franquisme. El franquisme va endarrerir dècades la igualtat d’oportunitats de les dones i, en especial, a pagès i en famílies amb rendes baixes. El pes de l’Església catòlica conservadora i la imposició de l’escola franquista en el món rural, més aïllat, més tancat, va frenar el progrés de les dones.

A partir dels vuitanta fins a l’actualitat les dones del món rural han anat buscant les mateixes oportunitats que les de les ciutats. Més soles, invisibilitzades, amb més renúncies dels orígens, les dones de pagès han lluitat perquè les seves filles i netes tinguin la possibilitat de ser el que vulguin ser. Molt sacrifici, molta resistència i resiliències de les dones pageses a les que mai estarem prou agraïdes. La seva vida sense horaris, amb penúries i maltractes silenciats però aixecant el país, ha de ser escrita i recordada.