L'independentisme va assumir fa unes setmanes fer un darrer intent per aconseguir un referèndum pactat. Fos per recuperar la unitat amb els "comuns" o per continuar "armant-se de raons", el recentment constituït Pacte Nacional pel Referèndum va apostar per aconseguir una consulta vinculant i amb garanties que comptés amb el beneplàcit de l'Estat. El manifest –que des d'aquest dimecres ha començat a rebre les primeres adhesions- ho deixa tan clar com complicat: “Instem els governs de Catalunya i de l’estat espanyol a superar les dificultats polítiques i els apriorismes, i a assolir finalment l’acord que estableixi les condicions i les garanties justes i necessàries per a la celebració d’un referèndum reconegut per la comunitat internacional, el resultat del qual haurà de ser políticament vinculant i efectiu”.

Apostar per la via pactada –més enllà que ningú que realment vulgui celebrar el referèndum pugui considerar que té alguna possibilitat d'èxit- implica mostrar una voluntat de diàleg. En aquest context és evident que una de les escenificacions havia de ser una reunió a la Moncloa amb Mariano Rajoy. Finalment, després de tan parlar-ne, la reunió es va produir en secret el passat 11 de gener.

Que els presidents català i espanyol es trobin discretament no hauria d'escandalitzar ningú. De fet, té certa lògica que no se n'informés ja que aparentment no va generar cap resultat. Rajoy només volia salvar –sense èxit- la conferència de presidents autonòmics i Puigdemont manté inalterable el seu compromís amb el referèndum.

A partir d'aquí, la cerimònia de la confusió era fàcilment evitable. Millo se'n va de la llengua (descuit?), el Govern el desmenteix –Munté nega clarament la reunió que s'havia produït-, Albiol el contradiu, Iceta fanfarroneja que és el més informat... i La Vanguardia ho acaba publicant. L'endemà, Rajoy i Puigdemont utilitzen la fórmula de no confirmar ni desmentir mentre una oposició més interessada amb el "monotema" de Santi Vidal eviten preguntar-ho directament per després anar a fer declaracions als mitjans. És possible que la política sigui incompatible amb els llums i els taquígrafs però també amb una desinformació que ratlli la línia de la mentida.