Recorden aquell individu de l’APM que, enmig d’un partit del Barça, cridava com si estès posseït per mil esperits allò de “ho haveu vist?”. Doncs això, haveu vist que Patxi López ha visitat Catalunya? I que en la seva visita, l’ex-lehendakari ens ha atorgat l’honor de ser una “nació cultural?” Gràcies, bwana, però què vol dir per a López ser una “nació cultural”? Doncs, bàsicament, que no tens la sobirania política. Vaja, com un tennista sense raqueta, un tenor afònic o un taxista que no té carnet de conduir.

Però immediatament després d’abandonar les “províncies rebels”, el candidat a la secretaria general del PSOE s’ha despenjat amb unes opinions sobre el que s’està vivint a Catalunya que semblen extretes d’una versió remasteritzada de La Matança de Texas. Òbviament, els independentistes són els que branden les serres mecàniques.

Segons l’home que va apunyalar per l’esquena i sense remordiments Pedro Sánchez -segons l’home que tothom acusa de fer el joc a la baronessa Susana Díaz-, Catalunya està fracturada en dos meitats, amb “una tensió creixent i un debat polític cada vegada més polaritzat”.

I quina és la causa de tots els mals? L’independentisme, naturalment, que “té segrestat l’espai públic i intenta imposar una visió uniformitzadora de la societat dinamitant el sistema democràtic”. Potser aquest constatació prové d’una llarga xerrada amb Miquel Iceta, el que va pronunciar allò de “¡Pedro, mantente firme! ¡Líbranos de Rajoy y del PP! ¡Líbranos! ¡Por Diós! ¡Líbranos de ellos!”, abans de rendir el poc que li queda de partit i convertir-se, com Patxi, en un escolanet de Susana Díaz.

Però en tot cas, López mostra molt poca vergonya o molta ignorància (i ja se sap que la ignorància és molt atrevida). Que ell ens parli de fractures socials és de traca i mocador. Ell, que és un dels grans experts sobre societats dividides i problemes de convivència. Ell, que va arribar a lehendakari amb els vots del PP, en unes eleccions en què no es va permetre presentar la que avui és la segona força del País Basc.

Mireu si en sap, en Patxi, de solucionar problemes, que el comunicat del final definitiu de la violència etarra el va agafar milers de quilòmetres del País Basc. Perquè en aquell històric moment, en Patxi era als Estats Units, i el seu primer comunicat el va emetre des de l’interior d’un vagó de tren, amb cara de mussol i amb un interès zero per liderar un procés de pau que hauria ajudat a crear ponts d’entesa entre els diferents sectors de la societat basca.

L’antic lehendakari necessita un bon amic que li expliqui que no està en disposició de donar cap consell a ningú. I molt menys sobre societats polaritzades, perquè sempre li podran retreure que ell es va doctorar amb cum laude en l’especialitat de divisions i problemes de convivència. I el més greu és que tindran raó.