
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Els assessors de Casado estan convençuts que extremar el discurs els donarà resultat -seguint els consells de la dreta mediàtica més desbocada- i creuen que és el que cal fer ara. Hi ha en això un factor clau que no es pot obviar: la perversió del llenguatge per part de les principals figures de la dreta global. Dels Estats Units de Trump a l'Hongria de Viktor Orban, dels euroescèptics del Regne Unit a la xenofòbia de Salvini, la dreta més exaltada s'ha desvergonyit. La competència entre el conservadorisme tradicional i un sector ultra està desplaçant els partits conservadors més a l'extrem. Això s'ha vist a Àustria, on la dreta i l'extrema dreta ja governen en coalició. I es podria veure a Alemanya si les posicions de Merkel s'afebleixen en el si de la CDU.
El discurs del PP -i de Ciutadans- es radicalitza sense aturador, apareixent al costat de Vox. Cap punt sensible de la societat escapa a la demagògia. Qualificar de "madrasses" les escoles catalanes és un missatge que es llança amb intenció, i que convida immediatament a barrejar model escolar, sobiranisme, adoctrinament i terrorisme islamista. Que sigui mentida pot acabar sent irrellevant. El que importa aquí és constatar que ni Casado s'ho creu, ni s'ho creuen la majoria dels que l'escolten, però que considera que pot donar algun rèdit.
José María Aznar aconsella a Casado que es concentri a aplegar tot el vot que s'ha anat a Ciutadans (molt) i a Vox (un grapat). La cúpula del PP potser oblida una cosa: la radicalització del discurs de la dreta es va fer després de la seva majoria absoluta el 2000. El José María Aznar del 1996 era un dirigent que parlava de "centre reformista" i pretenia seduir el catalanisme. Avui no està tan clar on s'ubica el carril central de la societat espanyola. L'enduriment dialèctic del PP i del bloc aznarià que forma amb Ciutadans i Vox -amb Catalunya com a destinatari principal- és l'expressió espanyola del procés autoritari que recorre, com un fantasma real, les urnes del món.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.