En una entrevista que avui publica el setmanari El Temps Artur Mas defineix les quatre condicions necessàries perquè el procés sobiranista que han emprès la majoria dels catalans no acabi en fum i colorant. Quatre condicions sense les quals el president de la Generalitat considera que no es podran aconseguir els objectius necessaris. Aquests objectius són bàsicament dos: la consulta i la independència.

La primera de les condicions és la majoria i la mobilització socials. La mobilització quedarà retratada, una vegada més, amb l’enorme participació que dijous estructurarà la V a Barcelona. Els catalans són el poble més mobilitzat del món. Les manifestacions que s’han encadenat en els darrers anys no tenen cap referent en la història moderna de les nacions a Europa. Ara, a més de ser impactant i esclatant, haurà de ser persistent. Caldrà tornar-la a aconseguir, per exemple, quan el Tribunal Constitucional suspengui la Llei de consultes. Pel que fa a la majoria, només com a punt de referència els escèptics es podran mirar la que aprovarà aquesta llei al Parlament el dia 16: 107 diputats de 135. Però també aquesta majoria haurà de ser sòlida. S’haurà d’allargar amb el temps i caldrà que sigui prou convincent mentre Catalunya sigui dependent.

La segona condició del president Mas és el consens polític. Fins ara ha funcionat. Iniciativa, la CUP i, sobretot, Esquerra, han estat a l’alçada dels grans moments. Han sacrificat, molt parcialment, la ideologia per les necessitats nacionals. Arran del cas Pujol, tot això ha començat a trastocar-se. Artur Mas afirma en l’entrevista d’El Temps que aquest consens ara “va malament” i té paraules dures per a Esquerra. Diu sentir-se “decebut” per les maniobres dels republicans arran del cas Pujol. Però, més enllà del cas Pujol, es comença a intuir, en efecte, que comencen a despuntar amb més força els interessos de partit. Haurien de tornar a la closca. Si prevalen, aquests interessos, no hi haurà manera d’avançar.

La tercera condició fa referència a fer les coses necessàriament ben fetes. És difícil no estar-hi d’acord. En el cas de la consulta, el cas més crucial, cal fer-la, sí, però amb garanties. Els dirigents d’Iniciativa n’han definit una de bàsica, potser la més bàsica: que pugui votar tot aquell que vulgui fer-ho. No es pot expressar més bé. Dit d’una altra manera, cal triar el moment adient per al punt de transgressió. Encara que també no es pot argüir aquesta necessitat com a excusa perenne per ajornar-ho tot.

La quarta i darrera condició del president Mas és un bon liderat. Un liderat sòlid. Ara li correspon a ell. Alguns comencen a qüestionar-lo. Perquè “no s’atrevirà”, perquè “s’arronsarà”. Perquè en el fons mai l’han acceptat. Que es continguin. Potser si ells un dia guanyen i s’hi posen hauran de patir el mateix mal. El de la desconfiança i la desestabilització persistent. Llavors els rebentarà el fetge. Que sigui Mas qui ocupi aquest liderat mentre ho decideixi la majoria. Mentre mantingui fermes les intencions i concreti els fets. I que el deixin fer els que aspiren un dia lícitament a aconseguir-la.