Qui segueix les causes i les conseqüències de les sindèmies? La Covid-19, la guerra d’Ucraïna o l’escalfament global són símptomes de factors estructurals locals i globals, d’ordre polític, econòmic, social i ambiental. El concepte “sindèmia” va ser desenvolupat per Merrill Singer a mitjans dels anys noranta per descriure els factors ecosocials causants de malalties i com aquests també determinen desigualtats en salut. Cal lideratge polític i científic multidisciplinari per encertar en el diagnòstic causal i en els tractaments, preventius o recuperadors.

La Covid-19 encara es troba en fase pandèmica en un descens lent, repunts a molts països i noves variants circulants. Durant l’any 2020 varen declarar-se 100 milions de casos, l’any 2021, 300 milions i actualment 504 milions. Més de 6 milions de persones mortes durant la pandèmia fins al moment. El 60% de la població mundial està vacunada amb pauta completa i el 20% amb triple dosi. El continent africà menys del 10%. La mortalitat, després de la progressiva normalització de l’activitat social i econòmica, va disminuint gràcies a la immunitat vacunal o natural i la menor gravetat de les noves variants.

L’OMS alerta de les actuals noves variants: XE, suma d'òmicron inicial, BA.1 i la posterior BA.2 i les resultants de delta i òmicron, XD i XF. Alta transmissibilitat i menor gravetat sistèmica i en general, infeccions de vies respiratòries altes, quadres catarrals.
A Catalunya repunt les darreres dues setmanes dins una corba decreixent amb no repercussió a les unitats de cures intensives, i baixa mortalitat. El 83% de la població catalana vacunada amb dues dosis i 43% amb dosi de reforç. Durant la temporada hivernal fins aquest moment la presència de virus de la grip estacional no ha arribat a llindars epidèmics significatius. S’ha enfortit el seguiment epidemiològic poblacional i s’ha deixat al criteri clínic la realització de proves.

La tendència positiva a disminuir la pobresa extrema en el món durant 25 anys s’ha estroncat amb la Covid-19 l’any 2020. Més de 100 milions de persones s’han incorporat addicionalment a aquesta (729 milions) afegint pobresa urbana a la rural. La mateixa malaltia i les decisions de restriccions locals i globals són les causes de l’empitjorament.
L’Àfrica subsahariana concentra 2/3 dels casos de SIDA  i d’infeccions de VIH del món (38 milions de persones que viuen amb la infecció del virus de la SIDA, 1,5 milions de contagis anuals i 1 milió de persones mortes l’any 2020). Durant l’any 2020 els casos de malària varen créixer respecte del 2019 en 14 milions de casos nous (241 milions) i la mortalitat va créixer (627.000 persones mortes de malària). L'estat de salut basal de les persones i les coinfeccions del virus SARS-CoV-2 amb altes infeccions multiplica la gravetat i la mortalitat també en nens, en persones joves.

Durant la pandèmia s’ha tornat a evidenciar les geografies invisibles, especialment l’Àfrica, amb conseqüències per les persones que hi viuen molt importants (ha empitjorat l’accés a tractaments per tancaments mundials). A Catalunya la pandèmia ha empitjorat la vida de moltes persones, de moltes famílies. L’esperança de vida ha disminuït canviant la tendència des de la postguerra. Els efectes de la pandèmia empitjoren la pobresa estructural i la vulnerabilitat social.

El 38% de les persones a Catalunya l’any 2021 estaven en risc de pobresa. El 28% de les dones, el 36% dels nens i el 62% de les famílies procedents de la immigració econòmica estan en el llindar de la pobresa a Catalunya. L’empobriment i la pèrdua del poder adquisitiu afecta les classes populars i mitjanes amb una inflació arribant al 10% i un encariment dels productes i serveis bàsics i de l’energia.

La Covid-19 va generar una allau informativa que va eclipsar qualsevol altre tema i ara la guerra a Ucraïna ha fet quasi desaparèixer les informacions creant una sensació que la pandèmia és ja passat. De nou com el virus detectat a Wuhan l’any 2019 relatem la guerra amb poca anàlisi dels per què, de si podia, pot evitar-se i de les conseqüències sindèmiques que genera i generarà.

Des del 24 de febrer 1.900 civils morts, 163 nens. Més de 3.000 ferits. 1.300 soldats ucraïnesos morts. 40.000 militars russos ferits o morts. En el cor de l’Europa de l’Est. Una guerra que intenta canviar la geopolítica i el subministrament dels combustibles fòssils del món. Pols entre Rússia, Xina i els Estats Units amb una posició de feblesa de la Unió Europea. La Unió Europea importa el 46% del carbó, el 40% del gas, el 27% del petroli a Rússia. Alemanya gairebé importa de Rússia el 50% del gas que necessita. França el 20%. Espanya el 8% amb alta dependència d’Algèria i del gas liquat dels Estats Units.

Rússia vol el control polític, militar, econòmic d’una part dels estats fora de la Unió Europea o que varen mantenir-se fora de l’OTAN com Finlàndia i Suècia. Però sap que una part de l’Europa poderosa té dependència energètica. És l’energia estúpida, podríem dir, la que impedeix acabar amb la guerra a través de la política o de les sancions econòmiques en un estat com Rússia que es finança amb la venda de combustibles fòssils (primer productor del món).

Els experts climàtics fa anys que alerten del “Ara o Mai” amb l’escalfament del planeta. Cal disminuir les emissions de diòxid de carboni fins a zero emissions el 2050.
Guerres vinculades a un model energètic que hauria de tenir un pes molt menor. Com aquest model insostenible condiciona l’economia domèstica i empresarial. Absurd.
Trobarem el camí i els lideratges per un enfocament sindèmic dels reptes actuals? O continuarem amb tractaments simptomàtics i decisions a curt termini. L'emergència climàtica i la desigualtat social creixent ens fan vulnerables i sense futur.