Josep Maria Bartomeu ha proclamat que serà ell qui liderarà “la nova etapa” del club. Glups! El president no electe del Barça se sent embravit després del resultat de la consulta sobre el nou Camp Nou. Que es dirà qualsevol cosa menys Nou Camp Nou. Bartomeu deu creure’s ungit amb la legitimitat de les urnes. S’equivoca. O s’enganya. Només hauria de parar-se un segon a pensar què hauria passat si el referèndum s’hagués celebrat després de les derrotes que ha encadenat el primer equip. Amb els resultats de la Champions i la Copa del Rei sobre la gespa. Els lliris s’haurien tornat fones. La sort ha acompanyat la directiva. I la vista. Perquè van muntar la paradeta plebiscitària quan els de Martino encara eren vius en les tres grans competicions de la temporada. Ara seria diferent. Per tant, l’optimisme del president hauria de ser corregit per no ser presbícia.

Diu Bartomeu que vol ser líder. S’ho hauria de guanyar amb unes eleccions. Però també diu que no les vol convocar. D’acord. La llei l’empara. Ara, per continuar sense enredar més la troca i la castigada massa social, hauria d’aclarir alguns interrogants. Preguntes sense resposta que s’arrosseguen i que fan molt de mal.

La primera és per què se’n va anar Sandro Rosell. És ell qui es va presentar a unes eleccions com a candidat a la presidència del club, i no pas Josep Maria Bartomeu. El perquè de l’espantada de Rosell és encara un misteri. Ell no ho va explicar i circulen per la ciutat mil i una versions que intenten suplir la transparència. Versions que van des de la por a les amenaces desbocades dels Boixos Nois després del fiasco de l’eufemística “grada jove” fins a un embolic de faldilles que fa que mitja ciutat es llepi els dits amb el melodrama blaugrana.

La segona té nom de jugador i es diu Neymar da Silva Santos. Ni s’ha explicat bé el seu contracte ni tampoc el darrer sentit del seu fitxatge. Va ser un negoci simple o un negoci compost? És a dir, valia la pena portar-lo pel preu i el contorni només o per això justament més la possibilitat de poder convertir-lo en el successor de Messi i poder vendre’s així el millor jugador del món per 200 milions? Els rumors i les brames abrasen. Neymar, substitut de Messi i Messi finançador del nou estadi és una carambola sinistra que demana aclariments.

La tercera també té nom de jugador: Lionel Andrés Messi. En els darrers partits ha jugat a mig gas. O sense gas. Els altres jugadors el buscaven i ell fugia de l’encert i del baló. Diuen que ha volgut fer un torcebraç amb la directiva empipat com una mona quan s’ha assabentat del preu real de Neymar. Diuen també que el crac de tots els cracs pugna amb el nou president perquè sap que el volien vendre al final de la temporada. No s’entén la maniobra. Si juga bé, és cert que la venda seria molt més fàcil, però si juga malament, es pot guanyar, a més del desinterès dels compradors, la ira dels seguidors. La incògnita Messi és una de les que més amargament ha planat sobre el món blaugrana al llarg de les darreres setmanes.

N’hi ha més, d’incògnites. I totes es relacionen amb una mala gestió, o amb una gestió irregular o presumptament delictiva. Afirma Josep Maria Bartomeu que vol liderar la nova etapa... Que aclareixi les incògnites que encara arrossega l’anterior o que convoqui eleccions.