L’entrevista a Els matins de TV3 l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha aixecat ampolles. Entre d’altres perles va manifestar que trobava que les dones no poden oficiar missa “perquè cadascú té una funció. Jo tampoc puc fer algunes funcions que fan les dones com és el fet de portar els fills al món”. És obvi que la voluntat explícita de posar en el mateix raser, tot comparant una norma d’una religió, perfectament modificable, amb el que és de totes totes la impossibilitat biològica de parir de l’home és, si més no, un exemple més de l’immobilisme d’una part de l’Església que molts voldríem desterrar: aquesta Església que xucla de l’ideari que redacta amb la mà tancada la Conferència Episcopal Espanyola. Només cal veure quins són els membres del seu comité executiu. President: Antonio Maria Rouco Varela, vicepresident: Ricardo Blázquez i Secretari i portaveu: Juan Antonio Martínez Camino. Tots tres formen part, a més a més, del comitè permanent. O sigui els que tallen el bacallà i els que dicten, fan i desfan voluntats. Són els que van deixar anar que “...para tutelar el bien común de la nación española en su conjunto, evitando los riesgos de manipulació histórica y de la opinión pública por causa de pretensiones separatistas”.
Llàstima que la inconsciència de gent com aquesta, tan allunyada dels valors espirituals que diuen defensar, amagui la gran tasca que està fent una part molt important de l’església com és Càritas i també parròquies petites, humils, on cada dia fan mans i mànigues per cobrir les necessitats de persones que van a demanar ajut, fent cua a les seves portes. Recordo una vegada que, tot parlant amb un capellà d’un poble de la muntanya, li vaig comentar que feia pocs dies havia tornat de Roma i el que més m’havia sorprès era la manca d’espiritualitat i de recolliment que havia notat a la basílica de Sant Pere del Vaticà. L’home em va mirar de reüll i va deixar anar un somriure: “Noia, és que també tu vas a buscar espiritualitat a uns llocs ben estranys!”.
Ara a portada
24 de gener de 2012