Breu resum de l'escenari. L'independentisme va aconseguir, a última hora i contrapronòstic, una entesa entre l'extrema esquerra de la CUP i els sectors de centre-dreta de Junts pel Sí. Tenim, per primera vegada, un president que s'ha declarat sempre independentista. En un termini al voltant dels divuit mesos s'han de posar a punt les estructures d'estat i la legalitat que permeti sotmetre a referèndum la nova constitució i desplegar-la posteriorment. I, malgrat tots aquests ingredients, l'espanyolisme només ha aconseguit reunir 3.500 persones, segons la Guàrdia Urbana, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. 

A tot això s'hi han d'afegir uns ingredients addicionals. La concentració convocada per Societat Civil Catalana aquest diumenge tenia el suport de Ciutadans i del PP. I si amb l'ajuda d'aquests dos partits l'única mostra de força que s'aconsegueix és omplir una plaça, és que la maquinària no acaba d'estar engreixada. De fet, grinyola de tal manera que s'hi permet participar actors com "Som a temps", un grup que connecta amb el feixisme de Franco mitjançant el tradicionalisme carlí de signe espanyolista. Tot molt transversal. 

S'ha de dir que SCC té bons aliats. Surten a tots els mitjans estatals i un d'ells era capaç de fer el titular següent de la mobilització barcelonina: "Una multitud clama en Barcelona contra el proceso independentista". Si els congregats a la plaça de Sant Jaume eren una multitud, els assistents als actes de l'autèntica societat civil catalana durant les darreres diades són mitja Europa. Anècdotes a part, l'independentisme ha d'estar satisfet però, alhora, atent. Perquè si un servidor fos un estratega de l'espanyolisme, es preocuparia més de crear tensions entre Junts pel Sí i la CUP, que no pas de continuar promovent mobilitzacions que, si una cosa evidencien, és que la pólvora és ben molla.