Primer, els fets: el 9 de novembre passat, el Parlament de Catalunya va aprovar la Resolució 1/XI sobre "l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de desembre de 2015", la qual va rebre el suport favorable de Junts pel Sí i la CUP. La declaració, entre d'altres, declarava solemnement l'inici "del procés de creació d'un estat català en forma de república", instant al futur govern a "adoptar les mesures necessàries per a fer efectives aquestes declaracions".

Aprovada la resolució, i com acostuma a passar amb molts altres temes, diversos grups municipals van promoure mocions de suport a la declaració de la cambra catalana. Una de les mocions es va votar al ple ordinari de Vic el 10 de desembre del 2015, ciutat que es va afegir a tants altres municipis que van donar suport a la declaració, abans o després de saber que l'Audiència Nacional espanyola els podria denunciar per aquest fet. En el transcurs del ple, un dels regidors de Capgirem Vic va defensar la moció al·legant que les decisions del Parlament català s'havien de deixar de supeditar als designis de les institucions espanyoles, en particular a les del Tribunal Constitucional. Joan Coma va cloure amb unes declaracions que, per desgràcia, han acabat fent fortuna: "Desobediència, fa temps que la venim reclamant. Nosaltres hem dit que per fer la truita primer s'han de trencar els ous".

A partir d'aquí, la justícia va decidir intervenir a instàncies d'una denúncia del partit d'extrema dreta de Josep Anglada. La Fiscalia de l'Audiència Nacional va sol·licitar investigar Joan Coma per un presumpte delicte d'incitació a la sedició i el va citar a declarar davant del jutge el 24 d'octubre. Davant la negativa de comparèixer, el regidor de Vic va ser detingut ahir i traslladat a les dependències de l'Audiència Nacional a Madrid. A partir d'ara s'aplicaran tots els processos legals, els quals poden arribar a desembocar en un càstig de fins a quinze anys de presó.

Davant d'aquest fet, convé puntualitzar un aspecte rellevant: a Joan Coma se'l deté per no presentar-se a declarar davant del jutge, però la raó última són les declaracions que va fer al ple municipal. En el fons, la detenció il·lustra que es prohibeix a un càrrec electe defensar democràticament unes idees i posa de manifest que, en relació a temes independentistes, no tot es pot dir públicament. Per aquest motiu, és preocupant que, fins i tot avui, alguns representants públics i els seus acòlits tuitaires hagin donat suport a l'Audiència Nacional i hagin reduït l'acció de l'Estat a un mer tràmit legal fruit del "no compliment de la llei".

En l'origen del liberalisme polític, la conquesta per la llibertat d'expressió va ser una de les batalles centrals de les democràcies. La conquesta del "mercat de les idees", en la versió americana de Mill i Milton, era un objectiu indefugible atès que la llibertat d'expressió era un valor suprem que permetia a tothom dialogar en condicions d'igualtat i fer que la seva idea del món imperés a través de l'argumentació. Dit a la manera de la biògrafa de Voltaire: "Estic en desacord amb el que dius, però defensaré fins a la mort el seu dret a dir-la".

Així, la gravetat dels fets posa de nou a l'estat davant d'un mirall i, sobretot, despulla la decència dels cínics que prefereixen observar el dit i no la lluna o aprofiten per caure en el camí de l'"ens ho hem merescut per intentar qüestions impossibles". L'espiral del cinisme d'un bon grapat de polítics i personatges contraris al procés ens recorda que, en el fons, un dels grans problemes que tenen un bon grapat d'institucions de l'estat és el nacionalisme espanyol, que és capaç de justificar, per activa o per passiva, l'absència de llibertat d'expressió en favor d'un bé superior, diuen, com és la unitat del territori espanyol.