Veient la manifestació contra el retrògrad, cacic i anticatalà pla d'ensenyament d'en Bauzà a TV3, vaig veure com els glosadors i cantaires mallorquins tenien un lloc privilegiat, fins i tot aquesta emissora va donar un al·lot versionant L'Estaca de Lluís Llach.

Fa bastants anys la Maria Aurèlia Campmany em va explicar com el seu company, el mallorquí Jaume Vidal Alcover, va ajudar a un joveníssim Llach per concloure uns dels versos de L'Estaca. En Vidal li va fer posar allò del "Tomba, Tomba..." Per als mallorquins, tombar és caure aterra, mentre aquí ho fèiem servir més per girar... Maria Aurèlia dixit.

L'Estaca fou un himne català en la lluita contra el franquisme, com ara els mallorquins, menorquins, eivissencs i la gent de la Formentera el fan servir per defensar la identitat nacional contra un retrògrad i mala persona d'en Bauzà. L'Estaca, Gorka Knörr la va traduir a l'euskera esdevenint un himne per la llibertat de tot Euskal Herria; els polonesos de Solidaritat també l'empraren i...

Com més d'un milió i mig de catalans, vaig anar a la manifestació de l'11 de Setembre a la Via Catalana, varem cantar Els Segadors i poca cosa més. El jovent, allà on em va tocar anar, només cantava allò de "No volem ser una regió d'Espanya..." o una altre cosa encara més poc afortunada, com "Boti, boti, boti, espanyol el que...". Crec que cal recuperar el nostre vell i antic cançoner de combat català. El 14 d'abril de 1931, per proclamar la República, el poble va sortir pels carrers cantant La Marsellesa en versió catalana i L'Himne de la República en lletra del país que deia "Si el rei vol corona, corona li donarem, que vingui a Barcelona..." . Els anys darrers del franquisme, entre les lletres de Raimon, Llach, Maria del Mar Bonet, Subirachs, Ramon Muntaner..., i les versions catalanes dels espirituals negres, hi havia una més gran varietat musical. Ara això s'ha tornat molt avorrit, hem de recuperar les cançons del vell, ric i tradicional cançoner patriòtic català, com: El Cant del Poble, la Senyera, la Balanguera, Muntanyes Regalades...

L'any 1976, espantats perquè no hi havia cançons revolucionaries i obreres en català, van fer imprimir el Cançoner Revolucionari de la Joventut, editat per Edicions Crit. Aquest cançoner va ser una edició clandestina a cura de Maria Aurèlia Campmany, Joan Creixell, Jordi Bañeres, Jordi Font i jo mateix, recollint part de les cançons editades per la Generalitat en plena Guerra Civil als dos cançoners CRI (Cançoner Revolucionari Internacional).

Ara esperem que algú en faci un de nou. Vull, volem, poder tornar anar a les manifestacions cantant i fruint de l'alegria mentre combatem el jou foraster.