Una de les polítiques més bel·ligerants del govern del PP és la que ells anomenen de racionalització administrativa, però en realitat es tracta d'un mer procés de recentralització de competències. No fa massa dies, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va fer públic un informe d'un organisme creat ad hoc per aquesta missió, la CORA (comissió per a l'organització i racionalització de l'administració)-. Està format exclusivament per alts funcionaris de l'administració de l'Estat. Si la seva funció hagués estat la seva racionalització, no hi hauria res a dir: qualsevol ens necessita una permanent posada al dia, i més l'administració estatal quan s'ha produït un procés de transferència de competències tant important com el de l'estat de les aAutonomies. Podrien haver resolt, per exemple, la tasca de milers i milers de funcionaris de ministeris com Cultura o Sanitat, sense altra feina que la d'immiscir-se permanentment en les competències autonòmiques. O podrien dedicar-se a modernitzar el sector exterior espanyol, que encara no respon a les demandes del món globalitzat.

Però, aquesta comissió s'ha dedicat molt més a furgar en les altres esferes de les administracions, l'autonòmica i la local, de les que ho desconeixen gairebé tot. La seva actitud a l'hora d'elaborar el dictamen ha estat parcial i més de caire polític que no pas tècnic. Sota el pretext de la racionalització han adoptat com a crit de guerra: una competència, una administració, tot resolent sempre els punts en conflicte a favor de l'administració estatal. Qui s'ha de redimensionar no és aquest estat mastodòntic i decimonònic, sinó les administracions territorials. La gravetat de l'errada és immensa: qui presta la pràctica totalitat del serveis propis d'una societat del benestar són les comunitats autònomes i els municipis. I, la pressió sobre aquestes per a retallar les seves atribucions comporta una afecció directa sobre els ciutadans.

Soraya fa trampes. A cap altra país d'Europa seria possible una actuació d'aquest calat: els possibles conflictes entre administracions s'haurien sotmès a l'avaluació i a l'arbitratge d'un ens extern i neutral. Sobta que ni la premsa de Madrid, gairebé tota amatent al dictat de la Moncloa, ni bona part de la catalana hagi estat crítica en aquesta qüestió i s'hagi deixat portar cap a un pensament únic tant erroni com forassenyat. Per què s'ha donat per bo un informe tant parcial? Per què ni tant sols s'ha esmentat la composició de l'organisme autor? Per què tothom, acríticament, n'ha fet portada i per què els editorials han anat de la llagoteria més submisa a l'elogi desmesurat?

No tinc resposta. Sí, tinc l’obligació com a diputat de denunciar-ho i d'advertir que aquesta mena de polítiques són absolutament incompatibles amb el progrés d'un país. Mantenir una administració burocratitzada, antiquada, centralitzada fins a extrems ridículs no és compatible amb el món flexible i global on vivim.

Hi ha una imatge que defineix molt bé els trets d'aquesta administració espanyola: és l'exèrcit d'uixers que hom pot trobar a la majoria de ministeris. Consti que en conec forces, i aquests professionals són les principals víctimes de la manca de modernització de l'administració de l'Estat. En la societat de les TIC, quin sentit tenen tantes persones, abans destinades a la logística dels expedients, i avui, limitats a servir el cafè a unes autoritats deleroses de conservar privilegis tronats? Estaria bé que la CORA destinés els propers mesos a avaluar el funcionament de l'administració estatal, en comptes de voler anorrear les comunitats autònomes. Com molt bé els hi ha dit, el Síndic de Greuges de Catalunya, podrien començar comparant l'eficàcia d'aquesta institució amb el Defensor del Poble espanyol... És clar, que potser no cal que faci gaire res, la seva missió ja la va justificar amb el vergonyós recurs contra l'Estatut.