No hem tingut gaire sort amb l'estat al qual vam anar a parar. Un estat que viu de buscar l'enfrontament en comptes de l'entesa, un estat que no ha volgut mai que d'altres nacions fessin més gran el seu propi cor i que segueix encegat amb un centralisme estúpid. Un estat on no hi ha cap mena de justícia que s'entengui com a tal, perquè mai ningú ha estat capaç de demanar perdó per quaranta anys d'atrocitats i perquè encara no ha estat capaç de jutjar els còmplices d'aquesta vergonya. Perquè un estat no pot ser just quan qui jutja viu instal·lat en els clans més cavernícoles de les idees més retrògrades. Un estat no pot ser seriós ni pot pretendre ser modern si no és capaç de repudiar figures com les dels il·lustres senyor Fraga o Samaranch.

La realitat ens ensenya que a d'altres estats el feixisme ha estat tractat com hauria de ser tractat, és a dir, esclafat pel pes de la justícia, sense possibilitat de redempció ni de rehabilitació, perquè hi ha coses que mereixen la màxima rotunditat. A la civilització real s'ha entès que passar comptes és una acció higiènica que no té res a veure amb la venjança ni amb l'odi, sinó amb el sentit últim de la justícia. Però no aquí. Aquest estat viu en una permanent amnèsia històrica que la Transició, aquella gran farsa, no ha fet res més que embrutar en pro d'un respecte reverencial als 'pares de la democràcia', la seva democràcia, la que atia el foc de la ignorància i pretén aniquilar la diversitat.

Potser ja seria hora de desafiar aquest estat que no escolta els drets més elementals. L'únic estat on els fills del feixisme són part de la política activa, amb impunitat i claca. Un estat que permet l'amnistia de criminals amb les mans tacades i que dóna corda a servidors de la pàtria i a còmplices d'un horror que encara no ha tingut resposta. Aquest és l'estat que tenim. I nosaltres, com sempre: obstinats i dòcils, aixecant la veu amb por de cridar massa, exclamant-nos per una realitat immediata que ens ofega, despistats en la curta distància, creient que tenim la paella pel mànec i la bossa dels quartos mentre deixem que segueixi florint la idea d'una societat on la barbàrie sempre venç.

Aquest és l'estat que va preferir-nos als portuguesos. Mal llamp ens faci reaccionar algun dia. La memòria dels justos es mereix un pas endavant.