Catalunya ha emprès ja fa uns quants mesos un viatge apassionant cap al dret a decidir i l'estat propi. Cert que el viatge incorpora moltes incerteses, ens trobem en un terreny desconegut. Però els passos que s'estan fent des del Govern i el Parlament (Declaració de Sobirania, Consell Català de Transició Nacional, Pacte Nacional pel Dret a Decidir, futura Agència Tributària de Catalunya, etc) són ferms, coherents i decidits. Em sembla destacable posar en valor el to en que s'està desenvolupant tot plegat, un to constructiu, sensible, respectuós, cívic i compromès amb els valors democràtics i que no va absolutament en contra de ningú.



La resposta espanyola és rància, antidemocràtica, destructiva i insensible a través de molts grans fronts: el discurs de la por i de les amenaces durant la campanya electoral, el joc brut, l'asfíxia econòmica, el menyspreu institucional, el setge de l'Estat a la immersió lingüística, el desprestigi de la causa catalana a les institucions europees, etc. I el més greu, comparar el president Mas i la causa catalana amb episodis i personatges històrics lamentables com el nazisme i Göebbels.



És absolutament intolerable que a l'Europa democràtica una comparativa com aquesta no generi cap conseqüència política i judicial. I ho és també que Espanya continuï instal·lada en l'actitud del “no”, de la confrontació i de l'asfixia sistemàtica. Mantinguem-nos amb pas ferm i actitud serena. La nostra és una causa justa.