Temps d’estiu. Quaderns Crema, acaba de publicar L’estiueig, un seguit d’articles de la revista Mirador, de Josep Maria Planes, Carles Sentís, Joan Soler, Manuel Amat, Jaume Passarell, Andreu. A. Artís, i Josep Palau que ha compilat, i triat Marc Soler. Ha canviat molt tot, és clar, en les maneres d’estiuejar i en les de passar l’estiu.

Ara l’estiu és pels especuladors que justament no estiuegen. Ho diuen els experts en economia i borsa, que a l’estiu és quan els inversors de debò fan vacances. Doncs que tornin, perquè s’acabi el malson del vertigen de les amenaces sobre el deute. Que fins i tot té més amenaces que el català, ara amb la de Luisa Fernanda Rudi en contra de la Llei de llengües de l’Aragó.

L’estiu és bo perquè el conseller Mas Collell i la vicepresidenta Salgado mirin de posar-se d’acord en tot allò que té a veure amb dèficits, i deutes. “Tu me les das, yo te les daré”. No sembla que s’hagi avançat massa, a la reunió on també hi havia el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida. En tot cas ha servit per refermar que no hi ha discrepàncies sobre el compliment de reducció del dèficit català, i en refer relacions, que és una activitat molt pròpia de l’estiueig.

L’estiu és temps de fer l’agost, que és el que intenten fer els carteristes, que sembla que cada vegada responen amb més barra quan els enxampen els vigilants o els usuaris.

L’estiu és l’època de fer els JJOO d’estiu, i Madrid ho tornarà a provar de cara el 2020, malgrat ser l’ajuntament més endeutat de l’Estat. A Creixell, que és un dels més endeutats de Catalunya no els passa pel cap, però Madrid, que ja té des de l’estadi de la Peineta, al mantón de Manila, M-30, M-40 i els AVE connectats amb totes les capitals de província, Albacete inclòs. Madrid vol que la tercera vagi la vençuda, i busquen fórmules imaginatives per pagar la candidatura que ja veurem si finalment l’assoleixen. Mentrestrant els catalans ja sabem com s’acaba tanta imaginació financera. Potser com a Grècia? Perdonant-los el deute? Estiu tot l’any.