El desembre del 2019 s'iniciaven les converses per a la investidura de Pedro Sánchez que van comportar la creació de la taula de diàleg, la primera sessió de la qual va ser encapçalada pel president Torra per la part catalana. Va ser una condició d'Esquerra. Han passat més de dos anys i una sola nova reunió de la taula on Junts ha descalçat la part catalana perquè no la presidia. Ara bé, la contrapart socialista no ha mostrat gens d'interès a reunir-se per no haver de posar sobre la taula cap proposta per part de l'estat, perquè no en té cap i per evitar-se la implosió del PSOE, com reconeixia fa poc un Pablo Iglesias, desencadenat ara que està fora del Consell de Ministres.

Però hi ha molt més. El desembre del 2019, perdonin-me l'autocita, escrivia que: "Espanya ha esdevingut per Europa i l'OTAN una pedra a la sabata, ja que la lluita per la república de les llibertats empresa des de Catalunya, ha fet aflorar amb netedat un estat sense separació de poders, on un directori policial-judicial nepòtic marca l'agenda política, en connivència amb l'oligarquia del capitalisme del BOE i dels mitjans de comunicació que aquella finança. I en la cúpula, un rei bel·ligerant allunyat de les monarquies democràtiques europees. (...) S'està en un procés de bunquerització del règim i els aparells del deep state per tal d'impedir qualsevol vel·leïtat tènuement reformista. (...) La taula serà una trampa per ossos, si no s'aguanta sobre l'exigència d'homologació amb les democràcies europees: 1. Modificació del Codi penal, seguint recomanacions d'AI i de l'ONU, eliminant la banalització dels delictes de sedició, rebel·lió i terrorisme. 2. Derogació de la Llei Mordassa. 3. Derogació del decret d'intervenció d'Internet que ha homologat Espanya amb la Xina. 4. Llei de desfranquitsació, per exhumar el franquisme de totes les institucions de l'estat."

En aquests dos anys i escaig transcorreguts hem continuat comprovant el volum d'aquesta deixa franquista en les actuacions de les cúpules judicials, policials i de seguretat. El darrer episodi de Pegasus, previsiblement relacionat amb el CNI, ho ratifica. Llavors, estem al cap del carrer. La bandera de la negociació, com va dir Junqueras, no ens la podem deixar prendre perquè és l'argument bàsic del feble i dels demòcrates davant dels forts i autoritaris. Però precisament per això, cal no confondre la correcta estratègia del reclam de la negociació amb l'eina concreta que en cada moment n'ha de ser la seva expressió. I una taula on et bombardegen des de darrere amb foc amic, i des del davant pel qui no vol aportar propostes i pretén conservar unes regles de joc amb les cartes marcades, és una eina que està amortitzada.

I les cartes són marcades quan qui s'asseu a una banda està espiant al qui s'asseu a l'altra; quan amb qui has d'arribar a acords manté lleis com el codi penal o la llei mordassa que li permeten represaliar-te en qualsevol moment; quan es bloquegen sistemàticament les comissions d'investigació dels pilars oligàrquics i tardofranquistes del règim, siguin la monarquia o ara el CNI.

Per això, crec que, amortitzada l'actual Taula que hauria d'abordar el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat, per les raons abans esmentades, cal obrir un nou capítol de diàleg centrat exclusivament en l'homologació democràtica del marc legal de les llibertats individuals d'Espanya amb l'Europa avançada. Sense unes regles de joc netes no es podrà negociar seriosament sobre res. És doncs l'Estat espanyol i el Govern que el representa qui ha rebentat el diàleg. Però hi ha un petit detall pendent per a fer possible aquest gir: on està la força de la part catalana que no sigui provocar algunes rebolcades parlamentàries que amb Feijóo Sánchez es pot estalviar?

Davant d'aquesta feblesa, encara són més lamentables les expressions dels qui des de la banda catalana fa temps que han adoptat una praxis nihilista posant també, com el PSOE, tot l'esforç en fer descarrilar una eina estantissa com la Taula, sense aportar cap alternativa creïble. Llegir que el Consell de la República reclama el trencament de relacions polítiques amb l'Estat és molt propi de la bombolla Twitter. Què vol dir la frase? Que es proclami la DUI que el qui presideix el CR no va fer? Es tracta d'insultar el Govern de Catalunya perquè s'asseu a comunicar que reclama investigacions i dimissions a Madrid, dient que s'està dialogant amb els de la calç, com ha fet el principal assessor de Waterloo? Es tracta de dir com Jordi Sánchez, que reclamar per coherència el trencament dels pactes supramunicipals (DIBA i 12 Consells Comarcals) en institucions presidides pel PSC és banalitzar? O és que el que de tan banal que és com la sociovergència, que mai se n'ha anat i vol tornar, pot utilitzar castells de focs de diversió contra els republicans per a què no es vegi l'immens frau per a l'independentisme que significa bona part del discurs, i dels fets, de la confrontació intel·ligent, inexistent?