Europa potser té la darrera oportunitat, així es diu el llibre de Martin Schultz, el president del Parlament Europeu que ha passat per Barcelona per promocionar-lo i fer la seva campanya personal de cara a la presidència de la Comissió Europea, com a candidat dels socialistes.

No ens carreguem la Unió Europea malgrat les seves deficiències, perquè encara pot fer molt més pels ciutadans europeus que sinó existís. És clar que hi ha moltes qüestions ens la que no vol entrar, com la qüestió catalana. Amb Javier Solana al costat, Martin Schultz, va dit que sobre el conflicte amb Espanya no té cap proposta. “Hi ha moments en que els polítics han d’admetre que no tenen solució per tots els problemes, així ho diu Schultz. Jo per aquest problema no puc fer una sola proposta per trobar la solució. Sé que és decebedor, però és la realitat”.

El president del Parlament europeu, llibreter de professió, bon coneixedor de Catalunya, i de la cultura dels catalans, lector del Jo Confesso de Cabré, confessa que no vol ofendre els amics espanyols, que són de fet els que tenen els vots per fer-lo president de la comissió. És una resposta moderada, de tant moderada que ni bufa sobre l’statu quo actual de l’Europa dels estats.

Aquí no es mou ningú, respongui el que respongui, diu l’entenimentat Schultz, que considera que la UE no pot donar solució a aquest conflicte, que és una qüestió a resoldre internament. “Quan vaig a Madrid volen que transmeti el seu missatge, i sinó ho faig es pensen que vaig amb els catalans, i a Barcelona sinó em pronuncio, resulta que vaig contra vostre”. Europa darrera oportunitat?

La declaració de Schultz se suma a la idea que la UE actua sobre fets consumats, no anima cap procés. Deixa fer, i en tot cas fomenta allò que està establert. Tampoc ens sorprèn, cada vegada que s’ha buscat el reconeixement oficial del català, ens han dit el mateix. Resoleu aquesta qüestió a Espanya.

Europa no vol maldecaps, o no els volen aquells que vetllen perquè no es desmunti l’invent, i els que hi donen cohesió són els qui formen aquest club. La Constitució, la UE,... parets sobre les quals anem picant, com la vaca cega, fins que la vaca ens transformi en la de la mala llet.