El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, està decidit a tornar a fer uns Pactes de la Moncloa per intentar redreçar el que quedi d'Espanya després de la pandèmia. D'entrada, tot el que sigui seure en una taula tots els agents implicats en els esforços colossals que s'hauran de fer per intentar mantenir el que es té i recuperar el que s'ha perdut és una bona iniciativa. Una altra cosa és la lletra petita que pugui acompanyar els esforços de La Moncloa per desviar l'atenció de la ciutadania.

Si no m'equivoco, i si m'equivoco ja demano ara mateix disculpes, no he vist encara Pedro Sánchez dient: "Perdoneu, us hem fallat. No ho hem fet bé". Però és que Sánchez no està sol: el club selecte de caps d'Estat i de govern del món mundial, sobretot occidental, tampoc no ho ha fet, que jo sàpiga.

Quin és un dels objectius, si no el principal, dels estats, dels governs? Protegir els seus ciutadans. Ho han fet? No, absolutament, no. I què n'hem de fer d'aquests Leviathan? De moment, penso, deixar que facin la seva feina i, quan hàgim recuperat una certa normalitat, "denunciar-los" per incompliment de contracte. Sí, contracte, o és que tenir el monopoli de la violència, per exemple, és per obra i gràcia de Déu Nostre Senyor? Els ciutadans establim un contracte amb l'Estat mitjançant el qual acceptem perdre llibertats a canvi de seguretat, entre d'altres. I, si no ho acceptem, s'utilitzarà la força.

Per exemple, ara mateix, acceptem quedar-nos a casa confinats. Si no ens hi quedem, se'ns pot detenir, multar i, fins i tot, empresonar. És a dir, que hem atorgat legitimitat als governs per fer el que fan. I què passa, quan l'Estat, a través del govern, evidentment, és incapaç de complir el contracte en l'apartat més important de l'acord: el de la protecció de la vida? Doncs, es vulgui o no es vulgui, els governs i els Estats perden legitimitat.

Vivim temps molt convulsos. Avui, "a sota les llambordes de París no hi ha la platja", sinó populistes. Cal recordar-ho sovint. Per això és tan i tan important que els caps d'Estat i/o de govern reconeguin la fallida sistèmica de les estructures de protecció de la ciutadania i que no han estat capaços d'evitar-ho.

Però és que aquí no demana perdó ningú, ni els epidemiòlegs oficials i oficialistes que fa molt poc encara deien que això era com una grip.169.496 mil infectats, 17.489 morts, més de 6 mil a les UCI i més de 64 mil curats, aquests són el números d'Espanya avui. I malgrat això, aquest autèntic desastre i els més de 25 mil sanitaris també infectats, encara ni Sánchez ni el rei han comparegut per dir-nos: "Perdoneu, us hem fallat".

No sé si hi haurà uns altres Pactes de la Moncloa. No ho sé. El que sí que sé és que la primera cosa que va fer el govern espanyol quan va, finalment, fer el que havia d'haver fet feia algunes setmanes, és deixar sense competències les autonomies que tenien atribucions en sanitat i en seguretat. És a dir, recentralització i, a més, com ja s'han queixat diferents presidents de CCAA, no consensuar cap de les iniciatives que s'han pres des de La Moncloa amb les comunitats autònomes, com, per exemple, la que ha entrat en vigor avui: el retorn a la feina dels que treballaven abans del 30 de març.

No s'ha de ser massa intel·ligent per saber que una mesura com aquesta en un país on no s'han fet tests a la majoria de la població és una temeritat i una irresponsabilitat. Què passarà si hi ha un rebrot de contagis i es tornen a col·lapsar els hospitals? Esperem que això no passi, de veritat.