Hi ha un mantra que no paren de repetir determinats independentistes i que em preocupa força: tots els mals del món són culpa de l'estat espanyol. Sembla que el segell "España" ho invalidi tot instantàniament, i que el segell "Catalunya", en canvi, ho validi tot.

Entre els molts exemples que podem trobar a les xarxes, el més recent és l’agressió al periodista Jordi Borràs per part d’un paio que, segons sembla, treballa a la Policía Nacional i dedica el temps lliure a cridar "viva España" mentre agredeix indepes declarats. Pels comentaris a les xarxes, es diria que la Policia Nacional i la Guardia Civil siguin els únics cossos policials on hi ha violents en general i feixistes en concret.

Sembla com si a la BRIMO només hi hagués bons xicots que no han trencat mai un plat, perquè són dels Mossos, que són "dels nostres". Com si el sol fet de ser mosso, en comptes de policia nacional, et donés un certificat de treballador impecable. L’hemeroteca ho desmenteix, evidentment.

És intolerable que un policia nacional, en el seu temps lliure, agredeixi un periodista conegut per la seva feina contra el feixisme. És intolerable que, quan se’l vol aturar, mostri la placa com a passaport a la impunitat. I també és cert que hi ha a qui aquesta agressió li fa més mal que les que pateixen altres ciutadans per altres motius. Potser recordareu el cas de Juan Andrés Benítez, assassinat pels Mossos ara fa cinc anys, al Raval. Els sis mossos que van acceptar els càrrecs no van trepitjar la presó, perquè se’ls va condemnar a dos anys pelats.

La reflexió sobre les forces policials, qui hi entra i per què, amb quines capacitats i amb quins defectes i, sobretot, amb quins valors, ha de ser profunda. Donar per fet que algú que prefereix ser mosso a policia nacional és millor, així, en abstracte, em sembla no només naïf, sinó també perillós.

Les persones a qui confiem l’ús de la violència com a forma de protecció col·lectiva han de ser exemplars. Ho dic perquè en conec, de policies exemplars. Són persones que creuen en la seva feina, que la fan amb voluntat de servei social, i no com a oportunitat per exercir el poder que els atorga. Conec policies que entenen què suposa l’autoritat amb què els investim, la respecten i la utilitzen bé. També per ells és important que els energúmens no càpiguen als cossos de seguretat.

No podem donar una arma a un feixista, sigui quin sigui l’uniforme que vesteixi. No podem donar credibilitat per damunt de qualsevol altra persona als que no tenen cap vergonya de mentir. No podem permetre que aquells que ens han de protegir siguin els que ens ataquen. Tant si és perquè som independentistes, com si és perquè som rojos, com si és perquè som putes. O totes tres coses alhora.