Inici de setmana turbulent. Dilluns van coincidir un atemptat terrorista en un mercat de Nadal a Berlín, l’assassinat de l’ambaixador rus a Turquia i un possible atac racista en un centre islàmic de Zuric. La mateixa setmana que s'estan evacuant les últimes persones residents a la ciutat siriana d'Alep, ara ja sota control del govern dirigit per Al-Assad, els atacs a Berlín i Ankara porten el regust d'una sèrie de conflictes al Pròxim Orient que Europa no sembla que hagi sabut gestionar adequadament. En efecte, mentre que el primer detingut (després ha estat alliberat) de l'atac al mercat nadalenc berlinès era un demandant d’asil d'origen pakistanès, el policia turc que va assassinar l’ambaixador rus ho va fer mentre clamava venjança per Alep.

No ha hagut de passar ni un dia per sentir les primeres reaccions demagògiques sobre els atemptats. La líder del partit d’extrema dreta Alternative für Deutschland, Frauke Petry, ja ha demanat tancar mesquites mentre parlava d’un atac a la "tradició cristiana". En paral·lel, l'ara ja escollit futur president dels Estats Units, Donald Trump, ha demanat que el "món civilitzat" ha de canviar; mentre el líder de la UKIP, Nigel Farage, o la del FN francès, Marine Le-Pen, també han aprofitat l’ocasió per carregar contra els refugiats i relacionar-los amb el terrorisme.

Sense deixar de recordar les víctimes innocents que aquests nous atemptats s’han endut, no hem de perdre de vista qui és la veritable amenaça de la democràcia i qui posarà en escac la convivència dins de les nostres societats. L'atac d’un policia solidaritzat no pot esborrar l’evidència que el món occidental és el principal catalitzador de molts dels conflictes armats que hi ha actualment al Pròxim Orient; que és el que ha permès que Turquia -un estat que ha mirat cap a una altra banda davant del creixement d’Estat Islàmic en vistes a una possible aniquilació de la nació kurda- sigui el dipòsit europeu de refugiats; o que és el que permet la marginalització dels immigrants i els refugiats dins de les seves pròpies fronteres.

En els propers mesos ens haurem d’acostumar a sentir, novament, moltes crides en contra de la immigració i els refugiats per part d’aquells que suposadament volen defensar les essències pàtries de les nacions europees. No ens deixem enganyar: darrere de les preteses solucions dràstiques i efectivistes que plantegen s’hi amaga una voluntat de retornar a moments foscos del passat que no portarien més que conflictivitat, exclusió i racisme.